|
Hom considera que aquesta canònica fou fundada cap el
1173 per Guyomarch IV, vescomte de Léon en reparació per
l’assassinat del bisbe Hamon de Léon, oncle seu, en que
hi va participar. A banda d’això, una tradició situa en
aquest lloc un monestir prebenedictí d’origen molt
antic. En aquest sentit, s’han trobat restes
arquitectòniques anteriors al segle XII que podrien
correspondre a un establiment monàstic i que avalaria
aquesta narració. L’abadia de Daoulas va patir els
efectes de la guerra dels Cent Anys, s’esmenta que
l’església havia patit greus destruccions el 1393.
Malgrat tot era una abadia molt activa i els seus
canonges es trobaven al capdavant d’una institució amb
molts béns distribuïts pel territori. A banda del
monestir del segle XII, del que en resta bàsicament el
claustre, durant el segle XIV es van portar a terme
obres molt importants. |
|
|
Al segle
XVI es feien encara moltes millores a la casa i el 1598 va morir el
seu darrer abat regular, en endavant la canònica estaria dirigida
per abats comendataris, però el 1692 va desaparèixer aquest càrrec a
causa de la seva vinculació amb els jesuïtes, que es van fer càrrec
del lloc, tot i mantenir de manera provisional alguns canonges.
Durant el segle XVIII l’església i dependències es van deteriorar i
va continuar en aquest estat fins la Revolució. Aquest esdeveniment
i un llamp que el 1790 va afectar el campanar i la pròpia església
deixaren el lloc en ruïna i amb la reduïda comunitat dispersa.
Després va passar a mans particulars, durant el segle XIX es
restauraven l’església i el claustre. El 1947 el lloc fou adquirit
per una comunitat franciscana que en va tenir cura fins que el 1984
va passar a propietat pública. |
Abadia de Daoulas |
