|
El
monestir cistercenc de Carnoët fou fundat gràcies al
suport prestat pel duc de Bretanya Conan IV; cap el
1170, aquest va donar el lloc de Carnoët als
cistercencs
de Langonnet (Ar Mor-Bihan) amb la finalitat
d’establir-hi un nou monestir. Malgrat això, no va ser
fins el 1177 que va arribar la primera comunitat a la
nova abadia de Notre-Dame, encapçalada per
Maurici Duault que fins aquell moment era l’abat de Langonnet.
Maurici va morir el 1191 i aviat la seva fama de
santedat es va estendre entre la població, la seva tomba
es va traslladar de la sala capitular a l’església i de
retruc va fer que la situació econòmica de la casa, fins
aquell moment molt precària, millorés. El 1225, una
butlla del papa Honori II va posar aquest monestir sota
la protecció de la Santa Seu. Fou aquesta època que el
monestir deixava de ser conegut amb el nom de Notre-Dame
per prendre l’advocació de Saint-Maurice. |
|
Sala capitular de Carnoët
Fotografia d'Amadalvarez (Wikimedia) |
Cistercencs
|
|
|
A partir
del segle XIV, Carnoët va passar per una època constructora i la
casa va veure com s’aixecaven noves dependències. Des del 1541 el
monestir va passar a estar dirigit per abats comendataris i després
d’una llarga època de decadència, en el segle XVII hom treballava en
la seva reconstrucció alhora que es reformava pel que fa a
l’observança. La vida monàstica es va veure interrompuda amb la
Revolució quan va quedar sense comunitat, va perdre els seus béns i
el 1793 va passar a mans particulars, en endavant vindria la seva
ruïna i remodelació dels espais. El 1945 va patir els efectes de la
Segona Guerra Mundial resultat incendiat. Actualment en resta poc
més que la sala capitular i la façana de l’església, del segle XVIII.
|
Ruïnes de l'església de
Carnoët
Fotografia de Carabas1 (Wikimedia) |
