|
L’origen
de l’abadia està tradicionalment vinculat a la figura
de sant Salvi, un personatge originari d’aquest
territori que es va fer monjo i va fundar aquest
monestir, dedicat originalment a la Mare de Déu i d’on
fou abat. Cap l’any 600, a la mort del bisbe sant
Honorat d’Amiens, Salvi (Salvius, Salve o Saulve) fou
elegit per succeir-lo. Durant el seu pontificat va
descobrir i dignificar les relíquies de sant Fermí. A la
seva mort, cap el 615, el seu cos fou enterrat a Saint-Acheul d’Amiens, però cap el 695 es va traslladar
al monestir fundat per ell que en endavant prendria el
nom de Saint-Saulve. |
|
|
Entre els anys 914 i 936 aquesta casa va servir de
refugi als monjos de l’abadia de Saint-Guénolé de Landévennec
(Finisterre) fugitius de les invasions normandes que afectaren el
seu monestir, per aquest motiu també es coneix aquesta casa amb
l’advocació de Saint-Walloy (Guénolé). Durant els segles XII a XIV
la casa va viure una llarga època de prosperitat però en endavant va
patir els efectes de la situació inestable del territori, els anys
1467 i 1536 va patir destruccions importants. El 1706 es va integrar
a la congregació de Saint-Maur. La Revolució va acabar amb la vida
monàstica d’aquest lloc, ara l’antiga església abacial té les
funcions de parròquia, conserva un portal del segle XV. |
Interior de l'església de
Saint-Saulve |
