Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Baume-les-Messieurs
Abbaye Saint-Pierre de Baume-les-Messieurs / Baume-les-Moines / Cella Balmensis / Balma
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Jura següent >
castellano
cercador contacte facebook

Jura

Tot i que aquest monestir benedictí figura esmentat per primera vegada el 869, la fundació d’un assentament monàstic en aquest indret podria ser més antiga, malgrat que les fonts no siguin fidedignes i que existeixin diverses versions sobre el seu origen. En aquest sentit la tradició esmenta la figura de sant Columbà, la de Benet d’Aniana o la de sant Lautenus (Lothain) de qui es veneraven les relíquies en aquest lloc. El més probable és que es tractés d’una petita cel·la relacionada amb l’abadia de Luxeuil (Alt Saona) que s’hauria perdut sense deixar cap document, pel que fa a la seva desaparició s’esmenta una invasió sarraïna, però això tampoc sembla tenir cap base. Un document del 817, de l’època de Lluís el Pietós, esmenta un monasteriun Balma sense que es pugui identificar amb certesa amb aquest. Amb un diploma del 869, Lotari II donava aquesta cel·la, en aquell moment vinculada a l’abadia de Château-Chalon (Jura) a l’arquebisbe de Besançon, és el primer document conegut que tracta de Baume.

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs


Sant Columbà ?


Benedictins


Cluniacencs
 


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Portal de l'església


Fou sant Bernó qui, entre els anys 870 i 880 va donar un impuls important a aquest monestir, fou abat del monestir de Saint-Pierre de Gigny i va recuperar la possessió de Baume que havia estat usurpada per Lluís III el Cec cap el 888 i recuperada cap el 890 posant el monestir també sota la seva direccio. Bernó era seguidor de la reforma de Benet d’Aniana, va establir el dret de lliure elecció d’abat per part de la comunitat, en la seva època la casa gaudia de cert prestigi i hi van passar personatges importants de l’època, com ara l’eremita sant Aldegrí o sant Odó qui en l’any 909 o 910 va col·laborar amb ell en la fundació de l’abadia de Cluny (Saona i Loira) promoguda per Guillem I d’Aquitània que es va posar sota la direcció de Bernó. Amb això, el monestir de Baume quedaria sota la disciplina de Cluny tot i que la relació entre els dos monestirs aniria canviant amb el pas del temps, amb períodes d’independència i altres de molta vinculació, depenent de les situacions econòmiques i polítiques de cada moment.

Cluny
Guillem I d'Aquitània amb l'abat Bernó i un monjo
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France


Una butlla del papa Pasqual II de l’any 1107 relacionava els béns de l’abadia de Baume-les-Messieurs, entre els quals cinc monestirs: Sainte-Marie de Grandfontaine (Doubs) Saint-Pierre de Jouhe (Jura) Notre-Dame de Jussan-Mouthier (Doubs) Ethice o Mouthier-en-Bresse (Saona i Loira) i Saint-Lothain (Jura) a més d'esglésies, entre les quals la de Saint-Désiré de Lons-le-Saunier on més endavant s’hi establiria un priorat. L’actual església es va aixecar probablement en el darrer quart del segle XI i entre els segles XIV i XV es va dotar d’un nou absis poligonal i d’una volta gòtica. També va patir els efectes de les guerres durant el segle XIV i també en el XVII. Baume s’havia convertit en un monestir amb una comunitat integrada per membres de la noblesa, que a l’època de les reformes es va oposar a la pràctica de l’observança més estricta i es van anar perdent els costums de la vida monàstica de manera que el 1759 el papa Climent XIII el va secularitzar, esdevenint una col·legiata fins que la Revolució va tancar l’establiment. L’església es convertiria en parroquial i les dependències passarien a mans de particulars.

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Interior de l'església

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Interior de l'església


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Interior de l'església amb la volta gòtica

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Interior de l'església

Baume-les-Messieurs
Escut de l'abadia de Baume-les-Messieurs
Segons l'Armorial général de France (s XVIII)


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Retaule (1525)

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Altar de la Magdalena

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Sepulcres de Renaud de Borgonya
i de l'abat Amé de Chalon (1390-1431)


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Capitel antic

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Absis de l'església

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Claustre

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Claustre


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Claustre

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs


Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs
Postal antiga (col·lecció particular)


Bibliografia:
- CHASSIGNET, Albert (1867-1868). Abrégé de l'histoire du Prieuré conventuel de Saint-Désiré de Lons-le-Saunier. Bulletin de la Société d’Agriculture Sciences et Arts de Poligny. Poligny: Mareschal
- ROY-LEBRETON, Sylvie i altres (2009). Baume-les-Messierus. Mère de Cluny. Centre Jurassien du Patrimoine
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in Provincias Ecclesiaticas Distributa. Vol. IV. París: Typographia Regia
- SÉJOURNÉ, P. (1932). Baume-les-Messieurs. Dictionnaire d'histoire et géographie ecclésiastiques. Vol. 6. París: Letouzey et Ané
- TOURNIER, René (1979). Franche-Comté romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque

 


Situació:

Baume-les-Messieurs està situat al nord-est de Lons-le-Saunier

Baldiri B. - Abril de 2019 / Actualitzat agost de 2019