|
Col·legi de Saint-Jérôme, Dole
Col·legi fundat entre el 1494 i 1499
pel monjo cluniacenc Antoine de
Roche que va estar al front de la institució fins que es va retirar a
l’abadia de Cluny, el 1504. En
aquest centre hi arribaven alumnes de les diferents abadies i
priorats cluniacencs esdevenint un lloc de prestigi. La capella es
va consagrar el 1520, les seves dependències foren renovades el
1702. Amb la Revolució el lloc fou venut i entre el 1826 i 1978 va
estar ocupat per una comunitat de l’orde de la Visitació.
Col·legi de Saint-Jérôme de Dole |
|
|
Convent dels Cordeliers de Dole
Convent
franciscà
fundat el 1372 a instàncies de Jean i Thiébaud de Rye i la comtessa
Margarida de Borgonya amb l’aprovació del papa Gregori XI. Fou una
de les cases masculines que va adoptar la reforma de Coleta de
Corbie. El 1636, després d’un setge i episodi de pesta, el convent
va quedar amb només dos frares. Durant el segle XVIII es van fer
importants obres de renovació de les seves estructures. El 1791, a
causa de la Revolució, el convent fou clausurat i venut, el lloc es
va destinar a diferents usos, entre els quals del de Palau de
Justícia.
Cordeliers de Dole |
|
|
Comanda de Dole, o de Falletans
(Commanderie du
Temple-lez-Dole / Templum juxta Dolam / Phaletans)
Aquesta casa
templera fou fundada
entre el 1132 i 1135 pel comte Renald III de Borgonya, fou un
establiment important que va servir de residència a Beatriu de
Borgonya, esposa de Frederic Barba-roja mentre aquest lluitava a la
Tercera Croada, on va morir. Quan es va suprimir el Temple, el lloc
va passar als hospitalers. La
casa fou suprimida i venuda el 1791. Havia estat un centre poderós
amb diverses construccions envoltades d’una muralla, ara només es
conserven escasses restes i molt modificades.
|
|
|
Abadia de Notre-Dame del Grandvaux
(Abbaye du Grandvaux / Priorat del Grandvaux / Grandis Vallis / Grandivallense)
El priorat del Grandvaux fou fundat des
del monestir de Condat (o Saint-Oyend, Jura) a l’època que aquest
centre estava governat per l’abat sant Antidiol (510-533) successor
de sant Eugend. Aquella primera fundació
havia desaparegut a començament del segle XI. El
1172 fou fundat un nou monestir a iniciativa de Géraud I comte de
Mâcon i de Vienne que va fer venir una comunitat de canonges
agustinians des de l’abadia d'Abondance (Alta Savoia). El 1226 el
papa Honori III va posar Grandvaux sota la seva protecció. El 1244
després d’un intercanvi de possessions entre Abondance i
Saint-Claude (Jura) Grandvaux, que es trobava en profunda
decadència, va passar a dependre d’aquesta darrera abadia en
qualitat de priorat seu, el que li va donar estabilitat. Va ser
propietat de Saint-Claude fins la Revolució, quan aquell monestir ja
s’havia convertit en seu episcopal.
|
|
|
Cartoixa de Notre-Dame de Bonlieu
Cartoixa de Bonlieu
Dibuix publicat a Histoire de l'abbaye et de la
terre de Saint-Claude, 1892
Sant Antidiol (510-533) abat del
monestir de Condat (o Saint-Oyend, Jura) va
fundar en aquest lloc un petit monestir o priorat que més endavant
es va perdre, al segle XII el lloc era de propietat particular. Cap
el 1172 Tibert II de Montmort va impulsar el renaixement del monacat
en aquell indret i va fer venir una comunitat cartoixana, la nova
fundació es va beneficiar de donacions diverses, entre les quals
unes terres properes a l’abadia del Grandvaux que foren motiu de
disputa entre aquella casa i els cartoixans durant molts anys. El
monestir es va reedificar durant el segle XVIII, la seva activitat
va acabar amb la Revolució, el 1791.
|
|
