Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Monestir de Condat / Abadia de Saint-Claude
Condalisco / Saint-Oyend-de- Joux / Saint-Oyand / S Claudii / S Eugendi
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Jura següent >
castellano
cercador contacte facebook

Jura

El monestir té una llarga trajectòria històrica que arrenca amb l’arribada a aquest lloc de sant Romà amb la voluntat de retirar-se per practicar l’eremitisme. Romà es va establir a Condalisco (Condat) a la confluència dels rius Bienne i Tacon, lloc on més endavant se li va afegir el seu germà Lupicí que havia enviudat. La seva fama es va escampar arreu i s’hi van afegir altres deixebles i seguidors atrets per la seva santedat i els miracles. Aviat es va formar una colònia d’eremites o laura integrada per ermitatges independents, sense formar estrictament un cenobi on es visqués en comunitat. Ja estava en funcionament l’any 445. L’important desenvolupament de l’assentament de Condalisco va propiciar que des d’aquí es fundessin altres monestirs, com ara el de Lauconne (després Saint-Lupicin, Jura) el de Romainmôtier (Vaud, Suïssa) o el de La Baume (després Saint-Romain-de-Roche, Jura) al front del qual es va posar Iola, germana de Romà i Lupicí.

Saint-Claude
Església de l'abadia de Saint-Claude
Ara catedral
Fotografia de Martpan a Wikimedia


Pares del Jura


Benedictins
 


Saint-Claude
Els sants Romà i Lupicí, eremites
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)

Sant Romà de Condat

Romà va néixer a finals del segle IV en la regió de Bugey (departament d’Ain) era germà de sant Lupicí. De família acomodada fou educat a l’escola del monestir d’Ainay (a la ciutat de Lió) sota la direcció del seu abat, sant Sabí i on va ingressar com a monjo fins que a l’edat de 35 anys, aproximadament, va deixar el monestir per retirar-se com a solitari i finalment es va establir a la zona poc poblada de Condalisco (Condat) on ara hi ha la ciutat de Saint-Claude (Jura). En aquest lloc se li va unir el seu germà Lupicí i més endavant altres deixebles formant el monestir de Condalisco, d’altra banda la seva germana Iola es va posar al front del monestir femení de La Baume (Saint-Roman-de-Roche). L’any 444 el bisbe sant Hilari d'Arle (401-449) el va ordenar sacerdot. A partir d’aquest primer establiment en van anar sorgint d’altres, arribant a formar una congregació. Romà, un dels anomenats pares del Jura, va morir el 463 i fou enterrat a Saint-Roman-de-Roche.

Saint-Claude
Sant Romà, el fundador del monestir de Condat
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)


L’any 463, a la mort de Romà, el seu germà Lupicí va prendre la direcció del monestir fins el 480, quan morí fou enterrat a Lauconne, monestir que acabaria prenent el seu nom. El tercer dels pares del Jura fou sant Eugend (Oyend), personatge nascut cap el 450 i format al costat de Romà i Lupicí que va esdevenir el quart abat de la casa. Després de patir un incendi, Eugend va impulsar la renovació de l'establiment aixecant un monestir ja de tipus cenobític organitzant-lo amb les dependències habituals, va bastir una església dedicada als apòstols Pere, Pau i Andreu. Eugend és conegut pels seus miracles, va morir el 510 i el seu lloc d’enterrament va continuar produint fets sobrenaturals, per això es va aixecar una església en aquell indret que es dedicaria al sant, i ben aviat el propi monestir prendria la seva advocació: Saint-Oyend.

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Absis de l'església monàstica, ara catedral


La narració històrica dels primers temps del monestir i especialment dels tres personatges esmentats fou escrita per un autor desconegut del primer quart del segle VI, segurament monjo del monestir que hauria conegut els fets de primera mà o, en el seu cas a través de testimonis directes, la Vita Patrum Jurensium (Vida dels Pares del Jura). El 515 Condat va participar, al costat d’altres monestirs, en la fundació de Saint-Maurice d'Agaune (Valais, Suïssa) promoguda per Segimon de Borgonya amb l’enviament de “cent monjos” de la seva comunitat. A la primera meitat del segle VI també va fundar els monestirs de Grandvaux i Bonlieu (Jura) aquesta darrera casa es convertiria més endavant en una cartoixa. El conjunt d’establiments monàstics aixecats des de Condat eren seguidors dels mateixos costums o regla, formant una mena de congregació.

Saint-Claude
Sant Lupicí
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)

Saint-Claude
Sant Eugend i els seus deixebles
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)


També al segle VI va començar a desenvolupar-se una població a l’entorn del monestir i a començament del segle VII s’aixecava l’església de Saint-Étienne amb funcions de parròquia. La nòmina de sants abats segueix encara després d’Eugend, un dels que va deixar més empremta fou sant Claudi (607-699) ingressat en el monestir, el 639 en va ser abat. Durant el seu mandat va enriquir l’església del monestir i va obtenir de Clodoveu II la confirmació dels seus béns. En aquella època Condat va esdevenir un centre ric i poderós. En una època indeterminada, potser al segle IX, el monestir va adoptar plenament la Regla de Sant Benet. En temps de l’abat Gauceran es va reconstruir l’església monacal, obra que es va acabar entre el 1030 i 1040, també es va aixecar una nova església parroquial de Saint-Romain, aquesta dedicada a sant Romà de Cesarea, en substitució de l’anterior dedicada a sant Esteve.

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Eugend

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Retaule de sant Pere, ofert per l'abat Pierre de la Baume el 1533


Al segle XII la casa passava per una època de penúries, però el descobriment del sepulcre de sant Claudi li va donar un nou impuls expandint la devoció a la seva figura gràcies a la multiplicació de miracles en els que hauria intervingut. Malgrat tot no es va poder evitar l’estancament de la casa que perdia influència a més de patir els efectes de les grans companyies que assolaven el territori, tot i això al segle XV encara mantenia una trentena de priorats sota la seva tutela directa, a la mateixa regió del Jura i també en altres diòcesis. A partir de 1592 la casa va adoptar el règim comendatari, durant la primer meitat del segle XVII en ple relaxament dels costums, es va estendre la voluntat de la comunitat d’aconseguir la secularització per poder continuar mantenint els privilegis. Les disputes entre els partidaris de la reforma de la cas per continuar la seva activitat monàstica i els de la secularització es va allargar temporalment. El 1724 es va proposar de transformar el monestir en seu episcopal en lloc de col·legiata secular el que va suscitar l’oposició del bisbe de Lió, finalment el 1742 es formalitzava la instauració d’un nou bisbat en detriment de territoris de les diòcesis de Lió i Besançon, el que significava la fi de l’antic monestir i el pas dels seus béns a la nova diòcesi, que encara es manté tot i una curta supressió temporal a començament del segle XIX.

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Claudi

Sant Claudi de Besançon

Claudi va néixer a Bracon (Jura) en el si d’una família noble, va rebre un educació acurada i a l’edat de vint anys es va fer a canonge regular a Besançon fins que el 639 es va retirar com a monjo al monestir de Saint-Oyend d’on va esdevenir abat (644). Durant el seu mandat va enriquir l’església del monestir i va obtenir de Clodoveu II la confirmació dels seus béns. Entre el 685 i 693 fou també bisbe de Besançon. Va morir al monestir l’any 699.

Saint-Claude
Sant Claudi
Miniatura del Breviari de Neufchâtel (sXV)
Biblioteca Municipal de Besançon
Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (BVMM)


Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
El cor, gravat publicat a Voyages pittoresques
et romantiques dans l'ancienne France
(1825)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Planta del monestir publicada a Histoire de l'abbaye et de la terre de Saint-Claude. Vol. 1 (1890)

Saint-Claude
Escut de l'abadia de Saint-Claude
Segons l'Armorial général de France (s XVIII)


Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Imatge de la Mare de Déu (s XIV)

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval


Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Finestral medieval

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Reconstrucció del monestir medieval


Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718)

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718)

Saint-Claude
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718)


Bibliografia:
- AUBERSON, Laurent (1997). Itinéraires monàstiques jurassiens. Lons-le-Saunier: Centre Jurassien du Patrimoine
- BENOÎT, D P (1890-1892). Histoire de l'abbaye et de la terre de Saint-Claude. Monteuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés
- BULLY, Sébastien (2009). Archéologie des monastères du premier millénaire dans le Centre-Est de la France. Conditions d’implantation et de diffusion, topographie historique et organisation. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- FERROUL-MONTGAILLARD, Abbé (1854-1855). Histoire de l'abbaye de Saint-Claude depuis sa fondation jusqu’a son érection en évêché. Lons-le-Saunier: Gauthier


- FIOCCHI, Laurent i altres (2011). La cathédrale de Saint-Claude (Jura), ancienne abbatiale des saints Pierre, Paul et André. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 3 i 6. París: Bloud et Barral
- HÉLYOT, Pierre (1718). Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires. Vol 5. París: Coignard
- MARTINE, François (1968). Vie des Pères du Jura. París: Du Cerf
- RICHARD, François, i altres (2016). Itinéraires monastiques des Pères du Jura. Sur les pas de Romain, Lupicin et Oyend. Bourg-en-Bresse. Société Nouvelle Gorini
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in Provincias Ecclesiaticas Distributa. Vol. IV. París: Typographia Regia


Situació:

Saint-Claude és al nord-oest de la ciutat suïssa de Ginebra

Baldiri B. - Abril de 2019