El monestir de Lauconne (que després seria conegut con Saint-Lupicin) fou fundat des del monestir de Condat en un lloc proper d’aquest, a ponent. És una de les primeres fundacions dels Pares del Jura, feta en vida del seus fundadors, els germans sant Romà i sant Lupicí, cap l’any 445 seguint aquell mateix model. Lupicí fou l’abat de Condat des de la mort de Romà, a finals de la seva vida va delegar les seves funcions a Minase (que més endavant el succeiria) i va sovintejar les estades a Lauconne. El 480, any de la seva mort, fou enterrat al monestir de Lauconne. Des de bon començament l’església del monestir tenia també funcions parroquials. Durant els segles XI i XII es va refer totalment l’edifici, obra que amb les modificacions i restauracions efectuades amb el pas del temps és la que podem veure.

Monestir de Lauconne
Portal de l'església

El 1689 es van descobrir prop de l’altar les restes d’un enterrament identificat-lo amb una placa de plom amb una inscripció del segle VII com la de sant Lupicí, peça que es conserva al museu de la catedral de Saint-Claude. A la Biblioteca Nacional de França es conserva un evangeliari que procedeix d’aquesta església que ha estat datat entre el 835 i 845 que conserva unes cobertes d’ivori, la coberta anterior presenta uns àngels sostenint una creu a sota dels quals es troba una imatge de Crist envoltada d’escenes evangèliques, la coberta posterior té la mateixa estructura amb la imatge central de la Mare de Déu i escenes de la vida de Jesús.

Monestir de Lauconne
Inscripció de l'abat Lupicinus, ara a Saint-Claude