Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Saint-Pierre de Gigny
Abbaye de Gigny / Gigniacum / Saint-Taurin de Gigny
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Jura següent >
castellano
cercador contacte facebook

Jura

Monestir fundat entre els anys 880 i 888 per Bernó i el seu cosí Laifin des de l’abadia de Baume-les-Messieurs, Bernó hi va aportar terres de la seva propietat i en fou el primer abat. L’any 890 Bernó va aconseguir recuperar Baume que havia estat usurpat per Lluís III el Cec, i el va posar també sota la seva tutela, aquesta possessió i la del priorat de Saint-Lothain li fou confirmada per Rodolf I de Borgonya l’any 903 i també va aconseguir del papa Formós posar la casa sota la seva jurisdicció directa. L’any 909-910 es va fundar l’abadia de Cluny (Saona i Loira) tasca en la que hi van participar l’abat Bernó i els monestirs de Gigny i de Baume que hi van aportar monjos de les seves comunitats, Bernó fou el primer abat de Cluny on va establir la seva residència el 915 i hi va morir el 927. Gigny va gaudir d'una llarga època de prosperitat i es va veure beneficiat amb nombroses donacions, disposava l’un nombre important de priorats, però al segle XI va començar a declinar i el 1075 Gregori VII el va convertir en priorat depenent de Cluny.

Gigny
Església de l'abadia de Gigny, ara Saint-Taurin


Benedictins


Cluniacencs
 


Gigny
Abadia de Gigny

Gigny
Abadia de Gigny


Entre 1135 i 1155 va esclatar un greu conflicte entre aquesta casa i l’abadia cistercenca de Notre-Dame du Miroir (Saona i Loira) una pugna en la que hi van haver d’intervenir importants personalitats i institucions l’Església. La casa no havia perdut la seva riquesa i influencia, el 1472 va adoptar el règim comendatari, època en la que encara mantenia una vintena de priorats. El 1491 Giuliano della Rovere fou designat prior comendatari, aquest personatge va esdevenir papa el 1503 amb el nom de Juli II. A mitjan del segle XVIII el priorat estava en plena decadència i es va proposar i aconseguir la seva secularització (1757-1760) els seus béns es van distribuir entre diverses institucions eclesiàstiques. L’antic monestir es va convertir en una col·legiata i aquesta es va dissoldre el 1787. El 1791, amb la Revolució, Gigny i les seves propietats foren venudes. Des del 1789 l’església, que conserva bona part de les estructures de la primera època de la història del monestir, té funcions parroquials i està dedicada a Saint-Taurin, la mateixa advocació que l’antiga església parroquial.

Gigny
Abadia de Gigny


Gigny
Abadia de Gigny

Gigny
El papa Juli II
Gravat del segle XVI (Bibliothèque nationale de France)


Gigny
Abadia de Gigny

Gigny
Abadia de Gigny

Gigny
Abadia de Gigny


Gigny
Abadia de Gigny

Gigny
Abadia de Gigny

 

Bibliografia:
- BULLY, Sébastien (2009). Archéologie des monastères du premier millénaire dans le Centre-Est de la France. Conditions d’implantation et de diffusion, topographie historique et organisation. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- GASPARD, Bernard (1843). Histoire de Gigny, au département du Jura, de sa noble et royale abbaye et de saint Taurin, son patron. Lons-le-Saunier: F. Gauthier
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- MOREMBERT, T. de (1984). Gigny. Dictionnaire d'histoire et géographie ecclésiastiques. Vol. 20. París: Letouzey et Ané
- MOYSE, Gérard (1973). Les origines du monachisme dans le diocèse de Besançon (Ve-Xe siècles). Bibliothèque de l'école des chartes. Vol. 131
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in Provincias Ecclesiaticas Distributa. Vol. IV. París: Typographia Regia
- TOURNIER, René (1979). Franche-Comté romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque

 


Situació:

Gigny està situat entre Lons-le-Saunier i Bourg-en-Bresse

Baldiri B. - Abril de 2019