Monestirs
    Comunitats dels Pares del Jura
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes
 

 


Saint-Claude
Sant Romà, el fundador del monestir de Condat
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)

Amb el nom de Pares del Jura és conegut un moviment monàstic que es va desenvolupar en el territori del Jura, ara distribuït entre França i Suïssa, a partir del segle V. Va començar amb l’arribada de sant Romà, després d’haver-se format al monestir d’Ainay (a la ciutat de Lió) on va rebre influències dels primers monjos de Lerins. Romà es va establir a la zona poc poblada de Condalisco (Condat) on ara hi ha la ciutat de Saint-Claude (Jura). En aquest lloc se li va unir el seu germà Lupicí i més endavant altres deixebles formant monestir de Condat, que després seria conegut com Saint-Oyend i finalment Saint-Claude. Inicialment es tractava d’una colònia d’eremites, o laura, integrada per ermitatges independents, sense formar estrictament un cenobi on es visqués en comunitat, que ja estava en funcionament l’any 445.
 


Mapa del territori del Jura, entre Fança i Suïssa, on es va desenvolupar el monestir de Condat,
amb alguns dels monestirs seguidors dels seus costums

Saint-Claude
Església de l'abadia de Saint-Claude
Fotografia de Martpan a Wikimedia
 

El 463, a la mort de Romà, el seu germà Lupicí es va fer càrrec de l’establiment i més endavant sant Eugend (Oyend), personatge nascut cap el 450 i format al costat de Romà i Lupicí que va esdevenir el quart abat de la casa. Després de patir un incendi, Eugend va impulsar la seva renovació aixecant un monestir ja de tipus cenobític organitzant-lo amb les dependències habituals. Aquests tres personatges són els creadors d’aquest moviment monàstic que va tenir difusió pel territori amb la fundació d’altres monestirs com ara el de Lauconne (després Saint-Lupicin, Jura) el de Romainmôtier (Vaud, Suïssa) o el de La Baume (després Saint-Romain-de-Roche, Jura) al front del qual es va posar Iola, germana de Romà i Lupicí. A banda d’aquests monestirs aixecats en l’entorn immediat de Condat i pràcticament a la mateixa època es van anar desenvolupant altres, com ara els de Saint-Hymetière (Jura) Le Lieu-Poncet (Vaud, Suïssa) La Mouille (Jura) Val-Saint-Jean (després abadia d’Acey, Jura) Mesnay (Jura) o els priorats de Mièges (Jura) de Viry (Jura) i de Moirans (Jura). També va tenir influencia en el monestir de Saint-Maurice d'Agaune (Valais, Suïssa) una fundació promoguda per Segimon de Borgonya.


El monestir de Condat inicialment seguia una regla pròpia, segurament no escrita. Sant Romà estava influenciat pels costums de Lerins i era coneixedor dels textos de Joan Cassià (c360-c435) un dels introductors del monacat a Occident, coneixements que segurament va anar adaptant segons les seves pròpies experiències. Aquesta regla estaria molt relacionada amb la de Tarnate, que es practicava a començament del segle VI a la propera abadia de Saint-Maurice d'Agaune. Segurament els costums dels Pares del Jura eren coneguts per sant Benet de Núrsia que hauria adoptat algunes de les seves directrius per la seva Regla. Amb el pas del temps i l’expansió benedictina a l’antiga Gàl·lia els monestirs seguidors dels costums dels Pares del Jura, que formarien una mena de congregació, es va integrar dins del benedictinisme adoptant de manera natural la Regla de Sant Benet. Alguns van desaparèixer per motius bèl·lics i altres es van recuperar amb l’arribada de noves fundacions ja desconnectades del seu passat (cistercencs, cartoixans...).

Romainmôtier (Vaud, Suïssa)
Església de l'abadia de Romainmôtier (Suïssa)

Saint-Claude
Els sants Romà i Lupicí, eremites
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)


Monestir de Lauconne
Monestir de Lauconne
(Saint-Lupicin)

Sant Eugend

Nascut cap el 450, a l’edat de sis anys fou portat al monestir de Condat i educat al costat de sant Romà i sant Lupicí. Va restar al monestir fins la seva mort. Eugend era donat a les visions premonitòries. Fou designat abat del monestir i en aquesta tasca va treballar en la seva renovació tant pel que fa a les seves construccions com en l’estricte compliment dels costums. L’antic establiment era una laura formada per ermitatges separats, segurament cabanes de fusta, però a causa d’un incendi va quedar destruït i Eugend es va encarregar de la seva reconstrucció i renovació, passant a un sistema amb organització cenobítica. Eugend fou també conegut pels seus miracles, va morir el 510 i el seu lloc d’enterrament va continuar produint fets sobrenaturals, per això es va aixecar una església en aquell indret que es dedicaria al sant, i ben aviat el propi monestir prendria la seva advocació: Saint-Oyend.

Saint-Claude
Sant Eugend i els seus deixebles
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude (1954)


Saint-Roman-de-Roche
Església de Saint-Roman-de-Roche
Antic monestir de La Baume

Saint-Laurent de Grenoble
Cripta de Saint-Oyand, del priorat de Saint-Laurent de Grenoble
Dedicada a sant Eugend

Saint-Roman de l’Aiguille
Saint-Roman de l’Aiguille (Gard)
D'origen eremític i dedicat a sant Romà de Condat


Bibliografia:
- BENOÎT, D P (1890-1892). Histoire de l'abbaye et de la terre de Saint-Claude. Monteuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- FERROUL-MONTGAILLARD, Abbé (1854-1855). Histoire de l'abbaye de Saint-Claude depuis sa fondation jusqu’a son érection en évêché. Lons-le-Saunier: Gauthier
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 1, 3 i 6. París: Bloud et Barral
- MARTINE, François (1968). Vie des Pères du Jura. París: Du Cerf
- RICHARD, François, i altres (2016). Itinéraires monastiques des Pères du Jura. Sur les pas de Romain, Lupicin et Oyend. Bourg-en-Bresse. Société Nouvelle Gorini
Baldiri B. - Abril de 2019