Saint-Laurent de Grenoble fou un priorat benedictí fundat fora de la ciutat, en un indret ocupat des de l’antiguitat per un cementiri. En aquest espai s’hi han succeït diverses construccions que han deixat empremta des del segle IV fins a l’actualitat. El lloc ha estat excavat i condicionat adequadament, cosa que permet seguir-ne l’evolució.
El precedent del priorat de Saint-Laurent és una necròpolis del segle IV, situada al nord del centre de l’antiga ciutat de Grenoble, a l’altra banda de l’Isère. En aquest lloc d’enterrament s’hi van construir diversos mausoleus, probablement pertanyents a famílies aristocràtiques. Al segle VI s’hi va edificar una església funerària, de planta en creu, que fou reformada al segle següent, moment en què es decorà amb pintures murals. Durant la primera meitat del segle IX s’hi va aixecar una església carolíngia, amb una nau rectangular, intervenció que va afectar parcialment les construccions anteriors.
El primer document conservat sobre aquest lloc data de l’any 1012, quan membres de la família Albon van donar aquella església dedicada a Saint-Laurent, així com la cripta de Saint-Oyand, als benedictins de l’abadia de Saint-Chaffre (Alt Loira). En aquell moment, el bisbe de Grenoble era Humbert I d’Albon, que va ocupar el càrrec a finals del segle X i començament del següent. El lloc es va convertir en un priorat benedictí i s’hi van edificar les dependències necessàries per a la nova activitat monàstica.
A mitjan segle XI, el desenvolupament de la casa monàstica va donar lloc a un període de puixança econòmica, que va permetre la construcció d’una nova església, tot respectant, en essència, la cripta primitiva. També es va bastir un claustre, adossat al temple. En els anys següents, el priorat fou objecte de reformes i transformacions, mentre iniciava un procés de decadència. L’any 1562 va patir una ocupació militar en el context de les guerres de Religió. El 1683 fou suprimit com a casa monàstica, tot mantenint la condició de parròquia i les seves rendes.
Després de la Revolució, el lloc va quedar desafectat i va tenir usos diversos. Al segle XIX es va valorar i protegir l’església i, especialment, la cripta de Saint-Oyand, dedicada a aquest sant, també conegut com a Eugend, relacionat amb el corrent monàstic dels anomenats Pares del Jura. En els darrers anys, Saint-Laurent ha estat excavat de manera exhaustiva i actualment, dins el recinte, es presenten les restes de les diverses construccions que s’hi han anat acumulant amb el pas del temps, fruit de les successives modificacions efectuades. Saint-Laurent forma part del Museu Arqueològic de Grenoble.
- AUBERT, R. (1988). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- COLARDELLE, Renée (1996). Saint-Laurent et les cimetières de Grenoble du IVe au XVIIIe siècle. Archéologie du cimetière chrétien. ARCHEA
- COLARDELLE, Renée (2013). Saint-Laurent de Grenoble. De la crypte au musée archéologique. Grenoble: Presses universitaires de Grenoble
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DE GOURNAY, Radulph (1854). Sur les travaux faits à l'église St.-Laurent de Grenoble. Bulletin monumental, núm. 20. Société française d'archéologie
- PILOT DE THOREY, Jean Joseph Antoine (1864). Notice sur l'église de Saint-Laurent de Grenoble. Grenoble: Maisonville
- PILOT DE THOREY, Jean Joseph Antoine (1879). Description de l'église et de la crypte de Saint-Laurent de Grenoble. Bulletin de la Société de statistique de l'Isère, vol. XIX. Grenoble: Maisonville
- PRUDHOMME, Auguste (1888). Histoire de Grenoble. Grenoble: Gratier



















