La cartoixa de la Sylve-Bénite és d’origen antic i fou una de les primeres fundacions efectuades des de la Grande Chartreuse. Els seus inicis foren modestos, però es va poder mantenir en actiu fins a la Revolució, després de la qual fou desmantellada. Actualment només es conserven algunes restes del monestir.
Hom situa la fundació d’aquesta casa l’any 1116, quan hi va arribar la primera comunitat procedent de la Grande Chartreuse, situada no gaire lluny d’aquí. Es tractava de sis cartoixans posats sota la direcció d’Othger, el primer prior d’aquesta casa. No es coneix cap fundador o patrocinador destacat; tanmateix, més endavant la Sylve-Bénite es va veure beneficiada per Frederic I Barba-roja (1122-1190), arran de l’entrada a la comunitat de Thierry, considerat germà o fill seu. Aquest Thierry exercí la seva influència a favor de la casa i del mateix orde cartoixà. Humbert III de Savoia (1136-1189) també hi contribuí, facilitant la compra del lloc d’Ars, proper a la cartoixa.
En els anys posteriors, la Sylve-Bénite continuà beneficiant-se de privilegis i donacions procedents de personalitats de l’època, particularment dels senyors de Clermont (Delfinat). Tot plegat permeté la reconstrucció del monestir, dotant-lo dels espais i serveis adients per a la seva activitat. Més endavant, la cartoixa va patir els efectes de les guerres de Religió: en aquest context, a la segona meitat del segle XVI, la casa fou atacada i saquejada en diverses ocasions, cosa que provocà greus desperfectes i la fugida temporal dels monjos.
Després d’un llarg període de reconstrucció, es va poder recuperar la normalitat, situació que es mantingué fins a l’arribada de la Revolució, que afectà novament el cenobi. Patí atacs el 1789 i l’exclaustració definitiva el 1792. El 1794 el lloc passà a ser de propietat particular i, abans de final de segle, ja s’havia enderrocat la pràctica totalitat de la cartoixa. Actualment només es poden veure algunes restes de construccions. Una mica allunyada hi ha l’antiga conreria, que avui és l’equipament cultural de la Grange Dîmière.
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers Graphiques
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BEYSSAC, Jean (1927). Rapports de l'Église de Lyon et de l'ordre des chartreux. Bulletin de la Diana, vol. 22
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- LAGIER, A. (1889). La Chartreuse de la Sylve-Bénite. Près Virieu-sur-Bourbre (Isère). Bulletin de l’Académie Delphinale. S4 V2. Grenoble: Allier
- LE COUTEULX, Carolo (1887). Annales Ordinis Cartusiensis ab anno 1084 ad annum 1429, Vol. I. S. Mariae de Pratis
- RAVERAT (1877). La Silve Bénite. Revue du Lyonnais. S4 T3. Lió: Vingtrinier








