 |
Monestirs |
 |
Monestirs
d'Alvèrnia Roine-Alps |
|
|
Grande Chartreuse. Gran Cartoixa |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
Malgrat l’impuls que Bru va donar a la Cartoixa, aquest no va arribar a establir una regla per escrit, no fou fins que Guigo (o Guigues) va ocupar el càrrec de prior de la Chartreuse que es va organitzar el moviment meitat eremític i meitat cenobític de manera que esdevindria un orde monàstic reconegut i que havia de mantenir una observança comuna per les diferents cases que s’havien anat creant a partir d’aquesta, els Consuetudines (costums) foren redactats per Guigo al voltant del 1127. Guigo també es va veure obligat a reconstruir la Chartreuse, l’hivern de 1132 un allau va arrasar la primera casa i set cartoixans hi van perdre la vida, segurament la meitat de la comunitat, que segons la Regla s’havia limitat a tretze membres. |
|
||||
|
|||||
|
A causa del perill que representava refer la casa en el mateix lloc, hom va optar per aixecar-la en un indret més adient, una mica més baix i ampli, on encara es troba actualment. El 1133 es consagrava la nova església, el nou monestir es va bastir seguint el model anterior, amb ermites de fusta i l’església d’obra. A causa del seu sistema de vida i d’aïllament són relativament poques les notícies sobre la història d’aquesta casa on hi destaquen les de caire negatiu, especialment els incendis. Probablement en 1140 es va celebrar el primer Capítol general cartoixà on es va confirmar l’autoritat del prior de la Chartreuse sobre totes les cases que s’havien anat fundant, en aquest sentit cal fer esment de la fundació, cap el 1145 de la primera cartoixa femenina, a Prébayon (Valclusa), aprofitant un monestir que ja tenia una llarga història anterior. |
|
|
|||
|
|||||
|
El 1300 la casa va patir el primer incendi conegut, esdeveniment que es va repetir el 1320 i el 1371, que es va combinar amb algun episodi bèl·lic i els efectes de la pesta. Ja al segle XVI, la casa va patir els efectes de les guerres de Religió, que també van arribar, en graus diferents, a moltes altres cases de l’orde. En aquesta època, el 1592, va patir un nou incendi que va devastar les dependències de la cartoixa i amb la comunitat refugiada a Notre-Dame de Casalibus i la Conreria. Malgrat les penúries econòmiques que patia la casa es va engegar la seva reconstrucció. El 1676 encara havia de patir un gran incendi que va destruir pràcticament el monestir i que va obligar refer-lo completament, ocasió que hom va aprofitar per canviar la seva planta i utilitzar pissarra a les teulades en lloc de la fusta tradicional per fer més difícil un nou episodi de foc de grans proporcions. |
|
||||
|
|||||
|
Cal dir que a banda de les construccions tradicionals d’una cartoixa (cel·les, església, claustres i altres espais comuns) la Chartreuse té la necessitat de donar cabuda als monjos que hi arriben amb motiu de la celebració dels Capítols anuals, en aquella època en un nombre elevat a causa de les cent setanta cases que formaven l’orde. La vida a la cartoixa va quedar interrompuda a causa de la Revolució i la supressió de l’orde decretada el 1792. La casa fou ocupada i la comunitat obligada a dispersar-se, més endavant tot el conjunt resultaria saquejat. Fora del seu recinte els cartoixans van poder mantenir un mínim d’organització el que va permetre a partir del 1814 treballar pel seu restabliment fins que el 1816 van tornar alguns monjos que van començar de nou la vida monàstica a la vall. A començament del segle XX la casa va tornar a patir les inestabilitats polítiques, el 1901 en noviciat es va traslladar fora de França, a la cartoixa de Montalegre (Maresme) i la fabricació del conegut licor a Tarragona, el 1903 la comunitat fou expulsada novament. El 1940 els cartoixans dispersats arreu van començar a patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i no fou fins que aquesta es va acabar que va anar reprenent la seva activitat. Actualment el lloc està protegit per poder garantir el marc d’isolament que demana l’orde cartoixà. |
|
|
|||
|
|||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
|
Uns dos km
més amunt dels murs de la cartoixa es troba l’emplaçament on
sant
Bru va disposar el primer assentament cartoixà, ara ocupat per la
capella de Notre-Dame de Casalibus aixecada al segle XV i restaurada
el 1656. Més amunt es troba la capella de Saint-Bruno, en el lloc on
s’haurien aixecat les primeres cel·les que van desaparèixer amb
l’allau de 1132, aquesta construcció molt possiblement es va aixecar
durant el segle XIV en record de l’església primitiva i ha anat
patint modificacions en el decurs del temps. |
|
|
|||
 Grande Chartreuse Postal antiga, col·lecció particular |
|||||
|
|||||
|
|||||
|
|||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
| Exclaustració de la Grande-Chartreuse, el 1903 | |||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
| La Conreria i Museu de la Grande-Chartreuse | |||||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|||||
| La capella de Saint-Bruno, al lloc del primer assentament cartoixà | |||||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
 Saint-Bruno Postal antiga, col·lecció particular |
|||||
|
|||||
| La capella de Notre-Dame de Casalibus | |||||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
 Notre-Dame de Casalibus Postal antiga, col·lecció particular |
|
||||
|
|||||
|
|
|||||
|
|||||
|
Bibliografia: - CARTOIXÀ [BOUTRAIS, Cyprien-Marie] (1927). La Grande Chartreuse. 7ena reedició de la primera, efectuada el 1881. Grenoble: Arthaud - CARTOIXÀ [BOUTRAIS, Cyprien-Marie] (2007). La Grande Chartreuse. 18ena reedició de la primera, efectuada el 1881. Ed. Lettre de France - CROZET, Félix (1839). Notice historique sur la Grande-Chartreuse. París: Rittner et Goupil - DU BOYS, Albert (1845). La Grande Chartreuse ou tableau historique et descriptif. Grenoble: Baratier / Vellot - GUIGO (edició 1510). Statuta ordinis cartusiensis a domno Guigone priore cartusie edita. Universitätsbibliothek Basel. 10.3931/e-rara-2879 - PARAVY, Pierrette, i altres (2010). Les cartes de Chartreuse. Désert et architecture. Grenoble: Glénat |
Enllaç: |
||
|
|||
|
|||
| Baldiri B. - Juliol de 2014 / Actualitzat agost de 2018 |
