Abadia de Saint-Pierre de Viena

L’església de Saint-Pierre és d’origen molt antic, però la seva història encara resulta obscura a causa de la manca de documentació. En primer lloc, es va aixecar una església sobre una necròpolis d’època romana; aquesta construcció s’ha vinculat amb sant Leonià († c. 518) i amb un primer monestir fundat en aquest indret. Aquest personatge, relacionat amb sant Eugend i amb els Pares del Jura, s’hauria traslladat a Viena a la recerca d’un lloc de retir. Aquí hauria fundat el monestir femení de Saint-André-le-Haut i un altre de masculí, que s’ha identificat tradicionalment amb aquest, tot i que possiblement es tractaria del de Saint-Marcel.

L’any 926, Hug d'Arle († 947) va intervenir en la seva recuperació i, a mitjan segle X, s’esmenta el primer abat conegut, Adelelm. A finals d’aquell segle ja consta que els monjos de Saint-Pierre seguien la regla de Sant Benet. Posteriorment, l’abadia va gaudir d’una etapa de prosperitat i, durant el segle XII, s’hi dugueren a terme obres importants, afavorides per la bona situació econòmica de la casa; el campanar s’aixecà en aquest període. A partir de llavors s’inicià una davallada, tot i que fins al segle XVI encara es van emprendre diverses obres i reformes.

El conjunt es va vendre arran de la Revolució i es destinà a usos diversos, fins que es decidí la seva conversió en museu lapidari. Aquest procés va anar acompanyat d’estudis i excavacions arqueològiques que van posar al descobert un nombre considerable d’enterraments antics. Malgrat les transformacions sofertes, l’església conserva encara l’estructura basilical pròpia de l’edifici primitiu. A començament del segle XXI s’han reprès els treballs arqueològics, ara amb la dificultat afegida derivada de les nombroses intervencions anteriors.