Aquesta
cartoixa femenina fou fundada per Beatriu de Montferrat
(1210-1274) esposa de Guigó Andreu (delfí del Vienès
entre el 1228 i 1237) que el 1234 va obtenir dels
canonges d’Oulx (Piemont) unes possessions que tenien a
Prémol per al nou establiment, a aquestes terres es van
afegir altres donacions successives de béns i rendes que
havien d’assegurar el manteniment de la comunitat. Hom
ha considerat que el monestir femení es va afiliar a
la Cartoixa en un
moment posterior a la fundació i que anteriorment potser
estaria vinculat a Oulx a través del priorat que tenia a
Vaulnaveys, molt a prop d’aquí. Hom desconeix com
podrien ser les primeres dependències de la casa,
únicament que es van aprofitar algunes construccions
precedents. |
|
Cal tenir
en compte que aquesta és la tercera casa femenina de l’orde, després
de les de Prébayon (Valclusa) i
Bertaud (Alts Alps) i els costums no s’havien definit per la branca
femenina, les monges no disposarien de les cel·les independents que
caracteritzen les cases masculines, les cartoixes femenines serien
properes als monestirs benedictins pel que fa a l’estructura
organitzativa amb la particularitat que havien de tenir lloc pels
clergues (cartoixans o no) encarregats del servei religiós. Durant
els decennis següents sovintegen les donacions i adquisicions a
favor de la comunitat amb la finalitat d’aconseguir un ampli
territori i disposar de l’aïllament que necessita l’orde cartoixà.
El 1252 les monges de Prémol participaren en la fundació de la
propera cartoixa de Parménie (Isère). |
La cartoixa de Prémol
Fotografia publicada a
Le Monde Illustré (25-09-1920)
Bibliothèque nationale de France |
El 1467,
Prémol va patir un incendi i el 1563 fou víctima de les guerres de
Religió, que va fer que quedés abandonada fins el 1569 quan les
cartoixanes van tornar obligades pel capítol general. Entre el 1621
i 1626 les monges van tornar a fugir, hom pensa que per por d’una
nova incursió. El 1707 un altre incendi va suposar un nou entrebanc
seriós per Prémol i va obligar a abandonar la casa fins el 1715,
quan ja s’havia pogut reconstruir. La cartoixa va mantenir-se activa fins
el 1791 quan fou suprimida arran de la Revolució, el lloc fou
espoliat i després venut. El 1819 algunes monges de Prémol van
fundar la nova cartoixa de Beauregard, també al departament d’Isère.
El 1830 Prémol va passar a mans públiques i s’hi va establir una
casa forestal, la vegetació va anar ocupant el lloc de les ruïnes.
El 1989 la porteria, que encara es conservava en relatiu bon estat
es va incendiar. Malgrat que l’estat del lloc no permeti apreciar
gran cosa de la cartoixa, hom disposa de plànols de les
construccions anteriors a la Revolució (s XVIII) i vistes de les
ruïnes. |
Monja cartoixana
Il·lustració de Histoire des ordres monastiques, religieux et
militaires (1718)
Bibliothèque nationale de France |