Cartoixa de Notre-Dame de Prébayon
Monestir de Prébayon / Prati Baionis / Saint-André de Ramières / S Andrea de Rameriis
(Sablet / Gigondas, Valclusa)
Tradicionalment, s’admet que la fundació del primer monestir de Prébayon fou impulsada per Artemius, bisbe de Vaison. Santa Radegunda de Poitiers (c.520-587) havia fet una dotació econòmica per la fundació de nous monestirs i seguint aquella iniciativa, el 610 la monja Germília va dirigir-se a Vaison i, d’acord amb el bisbe, es va establir a Prébayon, un lloc apartat, el que va donar origen al nou monestir.
Pont de Prébayon
L’any següent la casa estava construïda i hi va arribar la primera comunitat que va quedar sota la direcció de la mateixa Germília. El monestir era seguidor de la regla de Sant Cesari gràcies a consideració que hom tenia a santa Rustícola d’Arle (555-632) abadessa del monestir de Saint-Césaire d’Arle que va col·laborar en la fundació de Prébayon. D’aquella casa hom coneix pocs detalls, només que tenia una comunitat força nombrosa. Possiblement, l’any 731, la vida d’aquella comunitat fou interrompuda a causa d’una invasió sarraïna, amb el resultat de la seva destrucció, la mort d’algunes religioses i la dispersió de la resta de la comunitat.
Lluny de Prébayon, les monges es van unir amb la comunitat de Notre-Dame de Combeaux (Droma), una casa també fundada per seguidores de santa Radegunda. El monestir de Prébayon fou reconstruït amb l’ajut del bisbe de Vaison i es va reorganitzar cap al 802 amb la unió de les comunitats de Prébayon i Combeaux, tot i que amb un nombre de monges força baix. L’any 962 una riuada va afectar el monestir que va quedar novament arruïnat, a banda de la mort de dues monges. La comunitat es va tornar a dispersar, algunes monges es van refugiar a casa de parents i altres a Saint-Césaire d’Arle, mentre es refeia el monestir.
El 1060 el comte Guifré I de Provença va donar a l’abadia de Montmajor (Boques del Roine) unes terres que posseïa al lloc de Ramières (a l’actual Gigondas, prop de Prébayon) amb una capella dedicada a Saint-André. Tres anys després, a causa de la insalubritat, inseguretat i perill de riuades, Montmajor va oferir Sant-André de Ramières a les monges de Prébayon. Segurament la comunitat es va instal·lar a Saint-André, però també mantindria Prébayon amb monges que hi residien. Més endavant, van demanar la seva afiliació a l’orde de la Cartoixa, per aquest motiu hom va adaptar els costums cartoixans que fins aquell moment només tenia comunitats masculines.
Després de les oportunes llicències, el 1145 Prébayon (o Saint-André de Ramières) va esdevenir el que hom considera la primera casa cartoixana femenina. Joan Hispà fou l'encarregat de la creació de la regla per les cartoixanes. Les monges de Prébayon-Ramières van fundar la segona cartoixa femenina de Notre-Dame de Bertaud (Alts Alps) en unes terres donades el 1188 i encara una tercera (la cartoixa de Poleteins, Ain), cap al 1230. Hom coneix que el 1563 la casa de Saint-André fou saquejada arran de les guerres de Religió.
Durant el segle XVII la cartoixa patia un llarg període de relaxament dels costums fins al punt que el 1708 hom va anomenar una benedictina com a priora de Saint-André amb la voluntat d’introduir la reforma de Saint-Maur, però l’empresa no va tenir èxit i la casa anava caient en ruïna. Finalment, va passar a ser administrada des del bisbat, fins que el 1734 fou suprimida, esdevenint en endavant una residència episcopal. El lloc fou venut després de la Revolució. Es conserven les ruïnes de la casa de Prébayon, al fons d’una vall boscosa, de Saint-André de Ramières hi ha escasses restes.
Joan Hispà escrivint la regla per les cartoixanes
Mémoires et documents publiés par l'Académie salésienne. Vol. 20 (1898)
La cartoixa a Saint-André de Ramières
Maisons de l'ordre des Chartreux (1913)
- AMARGIER, Paul; i altres (1988). Chartreuses de Provence. Ais de Provença: Edisud
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers Graphiques
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- BOYER, Louis Anselme (1731). Histoire de l'église cathédrale de Vaison. Avignon: M Chave
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- COSTON, Baron de (1886). André de Lafaïsse. Bulletin de la Société d'archéologie et de statistique de la Drôme, vol. 20
- GAP, Lucien (s.d.). Chartreuse de Prébayon. Saint-André-de-Ramières. Archives de la Grande Chartreuse
- LECLERCQ, Paulette; i altres (1988). Une sainte cartusienne, Roseline de Villeneuve. Cahiers de Fanjeaux, 23. Tolosa de Ll.: Privat
- VILLENEUVE-FLAYOSC, Hippolyte de (1867). Histoire de sainte Roseline de Villeneuve, religieuse Chartreuse. París: P. Cretté
Prébayon és en una fondalada boscosa a llevant de Sablet, on pertany
Saint-André de Ramières és al terme de Gigondas, al ponent d'aquest lloc