Abadia de Saint-Césaire d’Arle
Abbaye Saint-Césaire / Saint-Jean d’Arles / Saint-Jean-de-Moustier
(Arle / Arles, Boques del Roine)
Església de Saint-Blaise
Aquest monestir femení fou fundat a la ciutat d’Arle per Cesari (470-543), bisbe d’Arle entre els anys 502 i 543, pel qui va redactar la regla que porta el seu nom. Cap al 507, Cesari va emprendre la fundació del monestir, un establiment que inicialment estava situat al cementiri dels Aliscamps, prop de la basílica de Saint-Genès dedicada al màrtir d’aquest nom (sant Genís), on era enterrat i venerat. L’any 508, quan encara estava en obres, el monestir fou destruït pels francs.
Portal del recinte monàstic
Un cop recuperada la normalitat, el 512, va reprendre la fundació, però aquest cop va situar la casa intramurs, al costat de l’antiga església episcopal, dedicant-lo a sant Joan Baptista, el que fa pensar que hauria ocupat el baptisteri del complex episcopal, que més endavant es traslladaria a l’indret de l’actual catedral de Sant Tròfim. Va confiar la realització del projecte a la seva germana Cesària (c475-540) que havia professat al monestir de Sant Salvador de Marsella, fundat per Joan Cassià, Cesària va ser la primera abadessa del monestir de Saint-Jean, que després canviaria l’advocació per la de Saint-Césaire.
El 514 les monges ja s’hi havien instal·lat i, a la mort del fundador, la comunitat era ja molt àmplia, hom parla de dues-centes monges. Santa Radegunda (c520-587) va visitar aquesta abadia i va adoptar la seva regla pel monestir de Sainte-Croix, que havia fundat a Poitiers. La casa monàstica i l’antiga catedral de Saint-Étienne formarien un únic conjunt d’edificis que estava situat al sud-est de la ciutat, a tocar de la seva muralla. L’any 524, en el decurs del IV Concili d’Arle, es va consagrar l’església monàstica, amb la presència de setze bisbes. L’any 540 va morir Cesària, que fou enterrada en aquella església, de la mateixa manera que el seu germà i fundador, el 543.
Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France
Entrada al recinte de Saint-Césaire
Del segle VII al IX, el lloc hauria quedat abandonat i sense comunitat fins que es va restaurar el 887, gràcies al bisbe Rostang, que va dignificar la tomba del fundador i va donar un nou impuls a l’abadia, en endavant coneguda com Saint-Césaire. L’església de Saint-Jean-de-Moustiers fou la continuadora de l’advocació de sant Joan Baptista, es va refer al segle XII, abandonar el 1373 i enderrocar parcialment, passant al monestir com capella de Sainte-Agathe. A partir del segle XIV s’esmenta l’església de Saint-Blaise, en endavant església monàstica, on es conservava el sepulcre del fundador.
El monestir va tenir una llarga època de prosperitat, però entre els segles XIV i XV va patir una crisi i la seva comunitat es va veure reduïda de 108 a 22 monges. Va mantenir la seva activitat en els anys següents i fins a la Revolució, quan la comunitat el va abandonar i fou venut. Després, l’antiga casa monàstica fou utilitzada com a centre assistencial i ara és de propietat pública. Actualment, queden pocs elements visibles de l’antiga abadia, on cal destacar les esglésies de Saint-Blaise i de Saint-Jean-de-Moustier.
Abadia moderna amb restes de murs antics
Fotografia de Mbzt, Wikimedia
Saint-Jean-de-Moustier
Fotografia de Finoskov, Wikimedia
Saint-Jean-de-Moustier
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France
Restes de l'abadia
Monja de Saint-Césaire
Il·lustració de Recueil de tous les costumes... (1778)
Considerat el lloc del primer establiment monàstic, als Aliscamps
Les esglésies d'Arle a l'edat mitjana
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- HEIJMANS, Marc (2008). Les fouilles de l’église paléochrétienne de l’enclos Saint-Césaire à Arles. Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. 152
- HEIJMANS, Marc (2010). L’enclos Saint-Césaire à Arles, un chantier controversé. BUCEMA, Hors-série n° 3. Centre d'études médiévales Saint-Germain d'Auxerre
- HEIJMANS, Marc (2021). L’abbaye Saint-Césaire d’Arles, ses abbesses, ses conflits. XVIe-XVIIe siècles. Portraits de femmes en pays d’Arles. Académie d’Arles
- MALNORY, Arthur (1894). Saint Césaire, évêque d'Arles. 503-543. París: E. Bouillon
- MARTINELL, Francesc (1944). Sant Cesari (Cèsar). Abat i bisbe d'Arles. Valls: Castells
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- STOUFF, Louis (2001). L'église et la vie religieuse à Arles et en Provence au Moyen Âge. Aix-en-Provence: P. Université de Provence
- VILLEVIEILLE, Urbain (1884). Histoire de saint Césaire, évêque d'Arles. Ais de Provença: Illy et J. Brun
Les restes de l'abadia de Saint-Césaire es troben al centre d'Arle a tocar de la muralla, en el seu costat sud-est