Cesari és conegut gràcies a que el relat de la seva vida fou escrit poc després de la seva mort i abans del 550, hauria nascut a la regió de Chalon-sur-Saône el 470, el 491 va ingressar com a monjo a l’abadia de Lérins on es va formar. Cap el 496 va desplaçar-se a Arle i el 499 fou nomenat abat d’un monestir situat en front de la ciutat, en una illa del Roine (s’ha volgut identificar aquesta illa amb el promontori i monestir de Montmajor, envoltat d’aiguamolls), va dirigir aquell monestir fins el 502 quan es va posar al front de la seu episcopal d’Arle.
 

Església de Saint-Blaise d'Arle
De l'antiga abadia de Saint-Césaire

Gràcies a la seva formació a Lerins, va viure de prop els resultats d’una de les primeres experiències monàstiques organitzades a Occident impulsada pels sants Honorat i HilariSant Hilari d'Arle, monjo i bisbe (401-449)

Monjo de Lerins (Alps Marítims) al costat de sant Honorat, a qui va succeïr al bisbat d'Arle l'any 430, dos monjos que també havien ocupat la seu d’Arle, el primer entre els anys 427 i 430 i el segon entre el 430 i 449. Cesari va redactar dues regles monàstiques amb influències agustinianes, una per monjos i la segona per les comunitats femenines. Aquella regla s’estendria arreu de la Gàl·lia, en aquest sentit, santa Radegunda que havia visitat el monestir de Saint-Jean d’Arle, la va adoptar pel de Sainte-Croix que fundaria a Poitiers.

Cap el 507 va fundar el monestir femení de Saint-Jean (després posat sota l’advocació del mateix Saint-Césaire), als Aliscamps d’Arle que després de la seva destrucció va continuar a l’interior de la ciutat, al costat de l’antiga catedral d’on ell era bisbe. Al cap d’aquella comunitat hi va posar a Cesària, la seva germana, que s’havia format al monestir de Saint-Sauveur de Marsella. A la seva mort, el 543, Cesari fou enterrat a l’església del monestir que havia fundat.