Aquell període es va veure estroncat pels efectes de la
guerra dels Cent Anys, al segle XIV, en aquella època i sota l’abadiat
de Pons de l’Orme, es va bastir la gran torre de defensa que porta el
seu nom. Montmajor va patir un greu conflicte en un dels seus priorats,
el de Saint-Antoine (Isèra) al costat del qual
van prosperar els
antonians, fins que el 1297 fou suprimit a favor d'aquests darrers.
Després van arribar les guerres de Religió, el 1593 la comunitat es va
veure obligada a abandonar el monestir i refugiar-se a Arle. |

Rampa d'accés a la cripta |

Necròpolis rupestre |
|
Aquell període de decadència es va allargar fins que va
passar a dependre de la congregació de Saint-Maur, el 1639, que va
aconseguir redreçar la situació tant material com espiritual, malgrat
els contratemps que es van veure obligats a enfrontar, com ara un
incendi l’any 1726. La Revolució va arribar encara amb la reconstrucció
inacabada, després de l’expulsió dels religiosos, fou subhastat i va
passar a mans particulars esdevenint una pedrera que va fer perdre els
elements arquitectònics més valuosos. Malgrat tot es va aconseguir
aturar la destrucció i el gruix de les edificacions medievals es va
conservar. |

Nau central de l'església (s.XII-XIII) |

L'església de Saint-Pierre |
|

El claustre |

El claustre |
|
|

Façana sud de l'abadia de Montmajor |

El monestir maurista |

Torre de Pons de l’Orme (s.XIV) |
|

L'abadia de Montmajor |

Copó de Montmajor (c.1200)
Signat pel Mestre Alpais
Museu del Louvre, París |

Bàcul de Montmajor (s. XIII)
Museu del Louvre, París |
|

Capella de Saint-Pierre (s.XI),
fora del recinte
Fotografia de Len'Alex, a Wikimedia |

Capella de Sainte-Croix
(s.XII)
Fotografia de Jjpetite, a Wikimedia |

L'abadia de Montmajor
Vincent Van Gogh, 1888
Van Gogh Museum, Amsterdam
Imatge de Wikiart |