Abadia de Saint-Antoine del Vienès

Segons la tradició, durant la dècada de 1070 haurien arribat a La Motte-Saint-Didier les relíquies de sant Antoni Abat. Foren portades des de Constantinoble per Jocelin de Châteauneuf, després d’un pelegrinatge a Orient. Aquest personatge va impulsar la construcció d’una església, al costat del castell feudal, digna de les relíquies que havia d’acollir. Per donar suport a aquesta iniciativa, el 1088 es va demanar als monjos de l’abadia de Montmajor (Arle, Boques del Roine) que hi establissin un priorat i s’encarreguessin del servei religiós. Els benedictins ja estaven plenament assentats a La Motte abans de la fi del segle XI.

El 1119, el papa Calixt II va consagrar la nova església, tot i que encara es trobava en construcció. El priorat benedictí i l’hospital van conviure durant un temps a La Motte, però l’activitat creixent dels hospitalers va entrar en conflicte amb els interessos del priorat de Montmajor, especialment pel control del lloc, de les relíquies i del pelegrinatge. El ràpid desenvolupament de la comunitat hospitalera va permetre estendre la seva influència molt més enllà, amb la fundació d’assentaments hospitalaris en nombroses ciutats, alguns dels quals incloïen fins i tot la pràctica de la cirurgia. El 1209, el bisbe va autoritzar els antonians a construir un oratori propi, l’església de Notre-Dame, independent de l’església benedictina de Saint-Antoine.

Aquesta casa esdevingué el centre del nou orde, on residia el gran mestre, i hi funcionava també un important hospital. La construcció de l’església de Saint-Antoine es va prolongar llargament en el temps. Quan fou consagrada, és probable que les obres tot just s’haguessin iniciat. Durant l’època dels conflictes amb els benedictins, la construcció hauria quedat aturada i, possiblement, el gruix principal de l’edifici es va aixecar entre els segles XIV i XV. L’any 1314, l’església de Notre-Dame es va convertir en parroquial; posteriorment va patir els efectes de les guerres de Religió i, malgrat alguns treballs de reconstrucció, fou abandonada al segle XVII.

A Saint-Antoine del Vienès es conserva un ampli complex d’edificis, modificat al llarg del temps. La construcció més destacada és l’església de Saint-Antoine, d’estructura gòtica. Aquesta s’hauria aixecat a partir del segle XIII sobre l’església primitiva, a la qual es van anar afegint noves construccions fins a la seva desaparició. És un edifici de grans dimensions, amb cinc naus i un ampli cor, datat el 1630. Conté el sepulcre de sant Antoni Abat. La decoració escultòrica de la façana va quedar molt malmesa arran de les guerres de Religió. En un indret més apartat es conserven restes de l’església de Notre-Dame.