Abadia de Saint-Chef del Delfinat

La tradició atribueix la fundació del monestir a sant Teuderi (Theuderius, Theudère o Teodor). La seva vida fou redactada al segle IX per sant Adó, arquebisbe de Viena del Delfinat. Segons aquesta narració, Teuderi era originari d’aquestes terres, s’hauria format a Sant Honorat de Lerins (Alps Marítims) i fou deixeble del bisbe Cesari d’Arle. Posteriorment es traslladà a Viena del Delfinat, des d’on fundà diversos monestirs al territori; el més conegut seria aquest de Val Rupien, establert en terres de la seva família. A la seva mort, l’any 575, fou enterrat aquí mateix, i el lloc prengué inicialment l’advocació de Saint-Theudère, que més endavant seria substituïda per la de Saint-Chef.

S’inicià aleshores una etapa de prosperitat, durant la qual l’abadia reuní un nombre considerable de priorats i esglésies sota la seva dependència. Al llarg d’aquest període es dugueren a terme diverses reformes a l’església, entre les quals la construcció del transsepte amb capelles i la decoració mural. Ja al segle XIII sorgiren conflictes entre els abats de Saint-Theudère i els arquebisbes de Viena, que el 1280 acabaren imposant la seva autoritat. Finalment, el 1320 assumiren el govern efectiu de la casa, que restà sota la dependència directa de l’arquebisbat. El monestir passà a ser conegut com a Saint-Chef, probablement a causa d’un reliquiari amb el cap del fundador —o potser d’algun altre sant— que s’hi venerava.

Es conserva l’església, que manté alguns elements del segle X, malgrat les modificacions posteriors, entre les quals l’afegit del transsepte amb dues capelles absidals obertes a cada braç. L’edifici és de tres naus, dividides en set trams. Cal destacar especialment les pintures murals de la segona meitat del segle XI, un dels principals atractius del conjunt.