|
Hom té a
sant Teuderi (Theuderius, Theudère o Teodor) com a
fundador del monestir. Aquest personatge, originari
d’aquestes terres, s’hauria format a
Sant Honorat de Lerins
(Alps Marítims) i fou deixeble de
sant
Cesari d’Arle quan aquest ja era bisbe d’Arle.
Després es va traslladar a Viena del Delfinat i va
fundar diversos monestirs pel territori, el més conegut
seria aquest de Val Rupien, després conegut com
Saint-Theudère i Saint-Chef, lloc on fou enterrat
després de la seva mort, el 575. Hom desconeix quina
regla practicava (segurament la mateixa que a Lerins) ni
altres els detalls d’aquella casa que va caure en
decadència durant la segona meitat del segle IX,
possiblement a causa d’una incursió sarraïna. El 892 es
va recuperar gràcies a l’arribada dels monjos de l’abadia
de Montier-en-Der (Alt Marne) fugitius de les
invasions normandes, aquests seguidors de la
Regla de
Sant Benet. Més endavant hauria patit un nou atac perquè
a la segona meitat del segle X Teobald, arquebisbe de
Viena, el tornava a restaurar. En aquesta reconstrucció
hi va participar també sant Leodegari, un dels seus
successors. |
|
|
A partir
d’aquí segueix una època de prosperitat en la que aconsegueix tenir
alguns priorats i esglésies sota la seva dependència. Ja al segle
XIII va començar un enfrontament entre els abats de Saint-Chef i els
arquebisbes de Viena que el 1280 van acabar imposant-se i finalment
el 1320 van ocupar la direcció efectiva de la casa que es va posar
sota l’autoritat directa del bisbe. El 1531 es va secularitzar
esdevenint una col·legiata, el papa va donar el seu vistiplau el
1536. Ja sense monjos en els seus claustres, durant la segona meitat
del segle XVI Saint-Chef va resultar molt afectat per les guerres de
Religió. El 1774 es va suprimir l’abadia
de Sant-André-le-Bas de Viena (Isère) i fou unida amb aquesta de
Sanit-Chef traslladant-se la comunitat a Viena on van formar la
col·legiata de Saint-Theudère i de Saint-André, integrada i
traslladada poc després (el 1780) a
Saint-Pierre de Viena. |
Abadia de Saint-Chef
Vitrall modern amb sant Teuderi, el fundador
Fotografia de Reinhardhauke, a Wikimedia |
