Abadia de Saint-André-le-Bas
S Andreae Inferioris / S Andree Vienensis / S.-André et S.-Maximin
(Viena del Delfinat, Isère)
L’abadia de Saint-André-le-Bas de Viena del Delfinat, actualment església parroquial, està situada en un indret lleugerament elevat prop del Roine. És de fundació antiga i va viure la seva època de màxima esplendor entre els segles XI i XII, quan s’hi bastiren una notable església, el campanar i el claustre, que encara es conserven.
L’origen del monestir és obscur. Tradicionalment s’ha considerat que fou fundat al segle VI, però el document que ho podria confirmar —una donació datada el 543— es té per un fals elaborat al segle IX amb la finalitat de justificar els béns de la casa. Tot i que el primer document fefaent relacionat amb Saint-André no apareix fins a l’any 831, sembla versemblant que la fundació sigui molt anterior. Possiblement hi hagué una comunitat femenina de curta durada, que hauria subsistit fins a les invasions sarraïnes.
El monestir patí diverses invasions i ocupacions als segles VIII i IX. Finalment, l’any 881 fou restaurat a instàncies de Bosó (c. 844-887), cunyat de Carles el Calb, que hi instaurà una comunitat de canonges. Poc després, consta la vinculació del monestir amb la casa de Borgonya, especialment en temps de Conrad III (937-993). Fins i tot, l’església s’integrà temporalment al palau dels reis de Borgonya. Conrad III hi introduí també la regla de sant Benet. Durant els segles XI i XII el monestir assolí la màxima puixança; l’any 1152 s’inicià la reconstrucció de l’església i la construcció del claustre actual.
Façana de ponent
Progressivament, l’abadia anà perdent influència, en paral·lel al declivi polític del seu entorn. L’arribada dels ordes mendicants accentuà aquesta decadència, que s’agreujà encara més al segle XVI arran de les guerres de Religió. A causa de la situació precària en què es trobava, l’any 1774 l’abadia fou suprimida i unida a la de Saint-Chef (Isère), que ja tenia caràcter secular des del 1531. El 1780 la comunitat resultant es fusionà amb la de Saint-Pierre, també a Viena, i es traslladà a aquest darrer monestir. Amb la Revolució, el conjunt passà a mans particulars, però es pogué restablir el culte a l’església, ara amb funcions parroquials. El claustre fou recuperat i restaurat els anys 1937-1938 i novament el 2010-2011.
Del monestir benedictí es conserva l’església, aixecada sobre construccions anteriors d’època romana durant el segle XI i modificada a partir de 1152 pel mestre d’obres Guillaume Martin, segons una inscripció que encara es pot llegir al mateix edifici. És un temple d’una sola nau, capçat per un absis. L’interior es decora amb capitells d’aquesta època. També cal esmentar el campanar, de planta quadrada, adossat al costat sud. Al nord es conserva el claustre, de planta trapezoidal a causa de l’adaptació a edificacions prèvies. Consta de vint columnes dobles amb els seus capitells, disposades entre els pilars de suport.
Portal nord
Base d'una columna
Sepulcre
Planta de l'església
Publicada a L’église et le cloître de Saint-André-le-Bas (1974)
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
El claustre abans de la restauració
Capitell procedent del campanar
Capitell procedent del campanar
Capitell procedent del campanar
Epitafi (1200)
Epitafi de Dulcisius
Claustre
Il·lustració d'Historia de la Francia (1841)
Il·lustració d'Historia de la Francia (1841)
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France
Justin Taylor, 1854
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France
Justin Taylor, 1854
Bibliothèque nationale de France
- BARRUOL, Guy (1992). Dauphiné roman. La Nuit des Temps, 77. Zodiaque
- BOISSARD, Emmanuelle (2011). Vienne (Isère). Cloître Saint-André-Le-Bas. Archeodunum
- CHEVALIER, Ulysse (1869). Cartulaire de l'abbaye de Saint-André-Le-Bas-de-Vienne, ordre de Saint Benoît. Lió: Schevring
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- FORMIGÉ, Jules (1925). Abbaye de Saint-André-le-Bas. Congrès archéologique de France. París: Derache
- LASSALLE, Victor (1974). L’église et le cloître de Saint-André-le-Bas. Congrès archéologique de France, 130 sess. Société française d'archéologie
- LE BAS, Philippe (1841). Historia de la Francia. Vol. 2. Barcelona: Imp. Nacional
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- TAYLOR, J.; i altres (1854). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Dauphiné. París: Firmin Didot
- VALLERY-RADOT, Jean (1942). La résurrection du cloître de Saint-André-le-Bas à Vienne. Bulletin Monumental. Num. 101
- WUILLEUMIER, P. ; i altres (1947). Le cloître de Saint-André-le-Bas. Vienne
Saint-André-le-Bas (Viena del Delfinat, Isère) es troba al centre històric de la ciutat, prop del Roine