L'església modificada per la seva transformació en habitatges
L’abadia de Saint-André-le-Haut fou un antic i notable monestir femení, les arrels del qual es remunten al segle VI. Es mantingué activa fins a la Revolució, moment a partir del qual les seves estructures patiren nombroses modificacions i pèrdues. En els darrers temps s’ha treballat intensament en el seu estudi i recuperació.
La fundació d’aquesta casa s’ha atribuït a sant Leonià († c. 518), personatge relacionat amb sant Eugend (Oyend) i amb els anomenats Pares del Jura, el qual s’hauria traslladat a Viena del Delfinat cercant un lloc de retir. Hauria fundat els monestirs de Saint-Pierre, masculí, i aquest de Saint-André-le-Haut, femení, que ja estaria en funcionament a començament del segle VI. La història de la casa és plena d’interrogants i llacunes a causa de la pèrdua del seu arxiu. No se’n tenen notícies documentals fins al 815, quan passà a mans de l’arquebisbe. Sembla que el monestir no patí directament l’atac dels sarraïns a la ciutat, però sí que en sofrí les conseqüències.
L’any 875 el monestir fou posat sota el control de Bosó (c. 844-887), cunyat de Carles el Calb i comte de Viena. Restà sotmès a la corona fins que, el 1031, Rodolf III (c. 970-1032) hi introduí una comunitat de monges procedent de l’abadia de Saint-Césaire d’Arle (Boques del Roine) i el situà sota l’autoritat episcopal. Es desconeix quina regla seguia la comunitat fins aquell moment, però des d’aleshores adoptà la de sant Benet. En aquesta època es bastí una nova església, de la qual s’han localitzat restes importants en excavacions recents. Aquest edifici tenia com a precedent una construcció anterior (segles VI-VII), molt més petita, considerada possiblement un mausoleu.
Interior
Foto de Yannig38, a Wikimedia
Restes del l'edifici dels segles VI-VII
Foto de Yannig38, a Wikimedia
Durant els segles XIII i XIV el conjunt fou objecte d’importants obres de reconstrucció de les dependències monàstiques. L’any 1474 una butlla del papa Sixte IV posà el monestir sota la jurisdicció immediata de la Santa Seu, privilegi que fou derogat el 1595 pel papa Climent VIII. El 1546 fou nomenada la primera abadessa per designació reial, sense intervenció de la comunitat. Entre 1562 i 1567, durant les guerres de Religió, la casa fou assaltada i patí greus desperfectes, mentre la comunitat es veié obligada a fugir.
El 1597, amb l’arribada de la nova abadessa, Clémence de Villars († 1611), la situació es redreçà, tant pel que fa a l’organització interna com a la reconstrucció del conjunt. S’hi establí la clausura estricta i, alhora, es convertí en un monestir cobejat per les filles de la noblesa. La Revolució posà fi a la vida monàstica en aquest indret. Els edificis es dividiren en lots i es vengueren, fet que comportà canvis d’ús i pèrdues arquitectòniques, tot i que, globalment, es conservà l’estructura del conjunt. L’església fou clausurada i deixà d’exercir les funcions parroquials que fins aleshores havia assumit. El 1998 el lloc passà a propietat pública i, darrerament, s’hi han dut a terme importants treballs d’excavació i estudi.
Portal
Segell de l'abadessa Julienne de Savoia (s. XII)
Il·lustració publicada a Mémoires pour servir a l'histoire de l'abbaye...
- BAUD, Anne (2023). L’abbaye des moniales bénédictines de Saint-André-le-Haut... Espaces monastiques au féminin. Marion Charlet
- BAUD, Anne i altres (2016). L’abbaye de Saint-André-le-Haut à Vienne. Origine et développement d’un monastère de moniales. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre. Hors-série n° 10
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- CHARVET, Claude (1868). Mémoires pour servir a l'histoire de l'abbaye royale de St. Andre le Haut de Vienne. Lió: Scheuring
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- ZANNETTACCI, Monique (2017). Archéologie d'une abbaye de femmes: moniales à Saint-André-le-Haut du Ve au XVIIIe siècle. Vienne
L’abadia de Saint-André-le-Haut (Viena del Delfinat, Isère) és situada a la part alta del centre històric de la ciutat, al costat del cementiri