Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Montier-en-Der
Abbaye de Montier-en-Der / Montierender / Dervum / Puteolus / Puellemontier
< anterior Inici França Gran Est Alt Marne següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Marne

Es tracta d’un monestir masculí fundat per sant Bercari després de la instauració del monestir femení de Puellemontier. Bercari va arribar a aquest lloc procedent d’Hautviliers (Marne) on també hauria participat en la seva fundació al costat del bisbe Nivard de Reims. Fins aquí arribaria el bisbe Leodegari d’Autun fugint d’una falsa acusació, aquest prelat, que havia conegut a Bercari al monestir de Luxeuil, va morir decapitat prop del monestir cap el 678. La vida de l’abadia va seguir, però les inestabilitats del moment van impedir la seva expansió i va entrar en decadència. La recuperació va arribar a l’època d’Andon (Odó o Hatton, mort el 836) també abat de Stavelot (Lieja) que va reformar la casa introduint la Regla de Sant Benet segons les directrius de Benet d’Aniana sortides del concili d’Aquisgrà (817), sínode en el que ell mateix hi havia participat.

Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der


Benedictins



 


Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der

Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der
Interior de l'església


La revifalla no va durar massa temps ja que la comunitat va haver d’abandonar Montier-en-Der a causa de les invasions normandes, es va refugiar a la Borgonya i el 892 els monjos van participar en la refundació de l’abadia de Saint-Chef (Isèra). Els monjos no van poder tornar a Montier-en-Der fins el 925. El monestir, altra cop en decadència, fou reformat a instàncies de Gauzelí de Toul, bisbe d’aquesta diòcesi, que hi va fer arribar monjos de l’abadia de Saint-Evre de Toul (Meurthe i Mosel·la) al front dels quals hi va posar l’abat Alberic (c936-960). El seu successor, Adso (+ 992) va continuar amb les reformes, va destacar pels seus escrits i per haver impulsat la construcció d’una nova església, que fou consagrada el 998.

Sant Bercari

Bercari (c620-694/95) era de família noble, segurament natural de la Xampanya. Relacionat amb sant Nivard (bisbe de Reims, c655-c669) es va formar al monestir de Luxeuil (Alt Saona) per anar després a Reims on va col·laborar amb Nivard en les tasques de la diòcesi. Bercari va intervenir al costat del mateix bisbe en la fundació de l’abadia d’Hautvillers (Marne) d’on va ser el seu primer abat. Va abandonar Hautvillers amb la voluntat de fundar un nou monestir, primer va establir el monestir femení de Puellemontier amb la col·laboració de la noble Batilda i poc després fundaria l’abadia de Montier-en-Der. Bercari va morir assassinat per un monjo cap el 694-695.

Bercari
Sant Bercari
Vitrall modern de l'església de Montier-en-Der

Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der
Presbiteri de l'església


A mitjan del segle XIV la casa va resultar afectada per la guerra dels Cent Anys, la precarietat pel que fa a la comunitat i els seus béns es va aprofundir, en aquesta època es van haver d’aixecar construccions de defensa. A mitjan del segle XV es trobava en un avançat estat de ruïna. El 1499 François de Dinteville fou designat abat de la casa, fou el primer anomenat sota el règim de comenda. François va emprendre les obres de restauració del monestir, però el 1563, en ple període de inestabilitat provocada per les guerres de Religió, va resultar saquejat. El 1659 la comunitat va acceptar la seva reforma, incorporant-se a la congregació de Saint-Vanne que li donaria un nou impuls. Quan la Revolució va acabar amb la vida monàstica en aquest lloc, l’abadia havia aconseguit la seva estabilitat i era una de les més pròsperes de la regió, amb una llarga sèrie de propietats. Amb l’expulsió dels monjos el monestir i els seus béns van passar a ser de propietat pública, d’altra banda l’església parroquial de Saint-Rémy havia estat enderrocada i l’església abacial de Saint-Pierre i Saint-Paul va esdevenir parròquia. El 1862 es va procedir a l’enderroc de les dependències monàstiques i s’hi va aixecar un centre de remunta. El 1940 l’església va quedar profundament afectada per la Segona Guerra Mundial, perdent-se les naus. A mitjan del segle XX es va procedir a la seva restauració.

Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der
Interior de l'església


Monestir de Puellemontier

Es tracta del monestir femení fundat per sant Bercari. Poc després, cap el 673, prop seu Bercari establiria l’abadia masculina de Montier-en-Der. La primera abadessa de la casa fou Batilda, segurament neboda de la noble fundadora del mateix nom. Es troba documentat el 692-693 però les dades sobre aquest lloc són escasses, segurament devia desaparèixer a començament del segle VIII, un document de mitjan del segle XI demostra que ja no existia. El monestir de Puellemontier estava sota la tutela de Montier-en-Der. Es trobava a ponent de Montier-en-Der.
 

Puellemontier
El lloc de Puellemontier
Mapa de Cassini de Thury (1758-60)
Bibliothèque nationale de France

Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der
Interior de l'església


Montier-en-Der
Abadia de Montier-en-Der
Altar de Sant Bercari

Montier-en-Der
Interior de l'església de Montier-en-Der
Archives départementales de la Haute-Marne

Montier-en-Der
Escut de l'abadia de Montier-en-Der
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France


Montier-en-Der
L'abadia de Montier-en-Der
Il·lustració de Les moines du Der

Montier-en-Der
L'església de Montier-en-Der abans de la seva destrucció
Postal antiga, col·lecció particular

Montier-en-Der
L'abadia de Montier-en-Der
Il·lustració de Église abbatiale de Montiérender


Montier-en-Der
L'església de Montier-en-Der després de la destrucció de 1940
Archives départementales de la Haute-Marne

Montier-en-Der
L'església de Montier-en-Der després de la destrucció de 1940
Archives départementales de la Haute-Marne

Montier-en-Der
L'església de Montier-en-Der abans de la seva destrucció
Postal antiga, col·lecció particular


Bibliografia:
- BOUILLEVAUX, R. A. (1845). Les moines du Der. Montier-en-Der: Thiébaut et Sacher
- BOUILLEVAUX, R. A. (1856). Monographie de l'église abbatiale de Montiérender. Congrès Archéologique de France 1855. París: Derache
- CORBET, Patrick i altres (2000). Les moines du Der 673-1790. Langres: Guéniot
- CORBET, Patrick (2016). Quand disparut le monastère féminin du Der?. L’éphémère communauté monastique champenoise de Puellemontier (dernier quart du VIIe siècle). Revue d’histoire de l’Eglise de France, Société d’histoire religieuse de France
- DIDIER, C. (1867). Notice historique sur les deux monastères, le village, l'église, le collège et le château de Puellemontier. Troyes: Bertrand-Hu
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. París: Bloud et Barral
- JOLIBOIS, Émile (1858). La Haute-Marne ancienne et moderne. Chaumont: Miot-Dadant
- ODINOT, Abbé (1873). Église abbatiale de Montiérender. Langres: Firmin Dangien
- SAINT-MAUR, Congregació de (1751). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 9. París: Typographia Regia

 


Situació:

L'abadia és al terme de Montier-en-Der (Alt Marne), entre Chaumont i Châlons

Baldiri B. - Octubre de 2018