|
Es tracta
d’un monestir masculí fundat per sant Bercari després de
la instauració del monestir femení de Puellemontier.
Bercari va arribar a aquest lloc procedent d’Hautviliers
(Marne) on també hauria participat en la seva
fundació al costat del bisbe Nivard de Reims. Fins aquí
arribaria el bisbe
Leodegari d’Autun fugint d’una falsa acusació,
aquest prelat, que havia conegut a Bercari al
monestir de Luxeuil, va
morir decapitat prop del monestir cap el 678. La vida de
l’abadia va seguir, però les inestabilitats del moment
van impedir la seva expansió i va entrar en decadència.
La recuperació va arribar a l’època d’Andon (Odó o
Hatton, mort el 836) també abat de Stavelot (Lieja) que
va reformar la casa introduint la
Regla de Sant Benet segons les directrius de
Benet
d’Aniana sortides del concili d’Aquisgrà (817),
sínode en el que ell mateix hi havia participat. |
|
|
|
Abadia de Montier-en-Der |
Abadia de Montier-en-Der
Interior de l'església |
|
|
|
La revifalla no va
durar massa temps ja que la comunitat va haver d’abandonar
Montier-en-Der a causa de les invasions normandes, es va refugiar a
la Borgonya i el 892 els monjos van participar en la refundació de
l’abadia de Saint-Chef (Isère). Els monjos no van poder tornar a
Montier-en-Der fins el 925. El monestir, altra cop en decadència,
fou reformat a instàncies de Gauzelí de Toul, bisbe d’aquesta
diòcesi, que hi va fer arribar monjos de l’abadia de Saint-Evre de
Toul (Meurthe i Mosel·la) al front dels quals hi va posar l’abat
Alberic (c936-960). El seu successor, Adso (+ 992) va continuar amb
les reformes, va destacar pels seus escrits i per haver impulsat la
construcció d’una nova església, que fou consagrada el 998. |
|
Sant Bercari
Bercari (c620-694/95) era de família
noble, segurament natural de la Xampanya. Relacionat
amb sant Nivard (bisbe de Reims, c655-c669) es va formar al monestir de Luxeuil (Alt
Saona) per anar després a Reims on va col·laborar
amb Nivard en les tasques de la diòcesi. Bercari va
intervenir al costat del mateix bisbe en la fundació de
l’abadia d’Hautvillers (Marne) d’on va ser el seu
primer abat. Va abandonar Hautvillers amb la
voluntat de fundar un nou monestir, primer va
establir el monestir femení de Puellemontier amb la
col·laboració de la noble Batilda i poc després
fundaria l’abadia de Montier-en-Der. Bercari va
morir assassinat per un monjo cap el 694-695. |
Sant Bercari
Vitrall modern de l'església de Montier-en-Der |
|
|
|
Abadia de Montier-en-Der
Presbiteri de l'església |
|
|
|
A mitjan del segle XIV
la casa va resultar afectada per la guerra dels Cent Anys, la
precarietat pel que fa a la comunitat i els seus béns es va
aprofundir, en aquesta època es van haver d’aixecar construccions de
defensa. A mitjan del segle XV es trobava en un avançat estat de
ruïna. El 1499 François de Dinteville fou designat abat de la casa,
fou el primer anomenat sota el règim de comenda. François va
emprendre les obres de restauració del monestir, però el 1563, en
ple període de inestabilitat provocada per les guerres de Religió,
va resultar saquejat. El 1659 la comunitat va acceptar la seva
reforma, incorporant-se a la congregació de Saint-Vanne que li
donaria un nou impuls. Quan la Revolució va acabar amb la vida
monàstica en aquest lloc, l’abadia havia aconseguit la seva
estabilitat i era una de les més pròsperes de la regió, amb una
llarga sèrie de propietats. Amb l’expulsió dels monjos el monestir i
els seus béns van passar a ser de propietat pública, d’altra banda
l’església parroquial de Saint-Rémy havia estat enderrocada i
l’església abacial de Saint-Pierre i Saint-Paul va esdevenir
parròquia. El 1862 es va procedir a l’enderroc de les dependències
monàstiques i s’hi va aixecar un centre de remunta. El 1940
l’església va quedar profundament afectada per la Segona Guerra
Mundial, perdent-se les naus. A mitjan del segle XX es va procedir a
la seva restauració. |
Abadia de Montier-en-Der
Interior de l'església |
|
|
|
