Sant Evorci (Aper, Evre, Epvre...) fou bisbe de Toul a començament del segle VI, segons el seu relat hagiogràfic, pertanyia a una família acomodada, cap el 500 fou designat bisbe en contra de la seva voluntat i durant la seva vida va protagonitzar diversos episodis miraculosos. La tradició diu que va començar a aixecar una església dedicada a sant Maurici, lloc on fou enterrat a la seva mort, cap el 507. Aquella església fou acabada per Albaudius, el seu successor al front de la diòcesi qui hauria fundat un monestir en aquell lloc. A finals d’aquell mateix segle un altre bisbe, Antimond, va ampliar el monestir, casa que hauria desaparegut al segle VIII a causa de les invasions que va patir el territori.

Saint-Èvre de Toul

Saint-Èvre de Toul

Ja al segle IX i sota l’episcopat de Frotari, antic monjo de Gorze (Mosel·la) es va recuperar la casa com a monestir, establint una reduïda comunitat amb la protecció de Lluís el Pietós. Durant la primera meitat del segle X una nova onada d’invasions va obligar la comunitat a abandonar el monestir que es trobava allunyat de la ciutat. Sant Gosselí va treballar en una nova restauració de les esglésies i monestirs perduts de la diòcesi i és en aquest context que es va tornar a establir la comunitat de monjos, cap el 935. Va esdevenir una abadia important i influent malgrat episodis de decadència. A mitjan del segle XIV Saint-Èvre fou assaltat i saquejat. A mitjan del segle XVI va tornar a patir importants destruccions, es va perdre l’església i es va haver de reconstruir bona part del monestir, entre el 1559 i 1612. La casa es va mantenir fins la Revolució després de la qual el monestir fou enderrocat en la seva pràctica totalitat, ara en resta una construcció auxiliar del segle XVI.

Saint-Èvre de Toul
Detall de Plan de la Ville de Toul (1720)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Èvre de Toul
Postal antiga, col·lecció particular