Aquest monestir fou fundat al voltant de l’any 748 a iniciativa del bisbe Crodegang de Metz (c712-766) personatge influent, relacionat amb la cort d’Austràsia. Es tractava d’un monestir benedictí que estava íntimament vinculat amb la seu episcopal, el mateix fundador hi va aportar el 765 les relíquies de sant Gorgoni (Gorgon) que en endavant es van venerar en aquest lloc. Gràcies a la personalitat del seu fundador va prosperar, influint en altres monestirs com ara el de Lorsch (Hessen, Alemanya). Ben aviat però, va ser víctima del relaxament de l’observança, situació que es va agreujar a causa de les invasions normandes. Es va redreçar a partir de mitjan del segle X gràcies a la voluntat reformadora que també es manifestava en altres indrets, com ara a Cluny. Un dels personatges impulsors d’aquella reforma fou Jean de Vandières (o de Gorze, mort el 973).

Abadia de Gorze
Palau abacial

Gorze va ser el centre d’un moviment que pretenia donar un nou impuls a l’esperit monàstic però amb importants diferències amb els cluniacencs: Gorze no va exercir cap mena d’autoritat centralista sobre els altres monestirs que compartien el mateix esperit. Sense conformar el que es podria qualificar de congregació, Gorze posava accent sobre l’observança comuna, les obligacions litúrgiques, l’estudi de les ciències, l’ascesi i fins i tot la higiene personal. La seva influència es va estendre per la pròpia diòcesi de Metz i també especialment per terres germàniques. Hom parla d’entre 70 i 160 monestirs sota la seva influència. Aquesta situació va mantenir-se fins ben entrat el segle XII, poc a poc va anar entrant en decadència i a finals del segle XIII l'abadia havia perdut bona part dels seus béns.

Sant Crodegang, bisbe de Metz i
fundador de l'abadia de Gorze
Vitrall modern de Saint-Étienne de Gorze

L’arribada del règim de comenda no va ajudar a millorar la situació, que es va veure agreujada a causa de les inestabilitats polítiques i bèl·liques de l’època, en el darrer quart del segle XV va viure episodis de saquejos i incendis. El 1552 el monestir fou atacat, incendiat i es va quedar sense comunitat. El 1572 el papa el va secularitzar i els seus béns es van distribuir entre altres institucions. Les dependències del monestir foren destruïdes a començament del segle XVII. A l’antic monestir el va succeir una col·legiata que es va establir a l’església de Saint-Étienne, una parròquia promoguda des de l’abadia i consagrada el 1077, l’edifici actual és, bàsicament, del segle XIII. Es conserva el palau abacial construït a l’època de l’abat comendatari Philippe-Eberhard de Baviera-Loewenstein (1688-1720) el nomenament d’abats va continuar fins la Revolució tot i que el monestir havia estat suprimit.