Personatge d’ascendència noble relacionat amb la família imperial, nascut cap el 712, es va educar en l’entorn de la cort d’Austràsia i a l’abadia de Sint-Truiden (Limburg, Bèlgica). Carles Martell el va nomenar canceller i el 742 va esdevenir bisbe de Metz tot i mantenir les seves funcions públiques a la cort de Pipí el Breu. Com a bisbe va portar una àmplia tasca organitzativa a la diòcesi, sobretot pel que fa al món monàstic i canonical, cap el 748 va fundar i dotar l’abadia benedictina de Gorze (Mosel·la) a la que va donar un gran impuls i que més endavant estendria la seva influència en altres monestirs. En els anys 753 i 765 va viatjar a Roma on es va influenciar per la litúrgia que es practicava en aquella ciutat i especialment per la importància donada al cant.
 

Abadia de Gorze
Palau abacial

D’altra banda va reorganitzar el capítol de la catedral introduint la vida regular i accentuant la disciplina dins de la comunitat de canonges. Per aquests va redactar una normativa coneguda com Regla de Sant Crodegang, posant l’accent en el silenci, els horaris, la sobrietat i la pràctica del cant, activitat que va fer escola a la ciutat de Metz. Més endavant aquesta regla va servir de base, amb adaptacions, per la seva aplicació a les canòniques de l’Imperi segons les disposicions del concili d’Aquisgrà del 816, els centres que van adoptar la reforma són conegudes con canòniques aquisgraneses. En la visita a Roma del 765, Crodegang va obtenir del papa els cossos de tres sants: Nazari, Nabor i Gorgoni, aquest darrer dipositat a l’abadia de Gorze. Crodegang va morir poc després, el 766, i fou enterrat a Gorze tot i que més endavant el seu cos es va portar a l’abadia de Saint-Symphorien de Metz, les seves restes es van perdre amb la Revolució.
 

Sant Crodegang, fundador de l'abadia de Gorze
Vitrall modern de Saint-Étienne de Gorze

Catedral de Metz