|
Monestir de Saint-Gengoult de Toul |
|
Saint-Gengoult de Toul
Durant la segona meitat del segle X el bisbe sant Gerard de Toul va fer aixecar una església dedicada a Saint-Gengoult on hi va posar una comunitat de
monges benedictines. Aquesta fundació va tenir un curt recorregut i fou substituïda per canonges regulars que existia a finals de segle. El 1049 el lloc fou cremat per causes bèl·liques i més endavant es va restaurar prenent el caràcter de col·legiata secular.
|
Saint-Gengoult de Toul
|
|
Saint-Gengoult de Toul
Postal antiga. Col·lecció particular
|
|
Saint-Gengoult de Toul
Postal antiga. Col·lecció particular
|
|
|
|
Abadia de Saint-Mansuy de Toul
|
|
Saint-Mansuy de Toul
Abadia
benedictina fundada pel bisbe
sant Gérard de Toul (963-994) en el
lloc de la tomba de sant Mansuy, el primer bisbe de la diòcesi (s
IV). Gérard va fer venir monjos de l’abadia de Saint-Èvre fundada
o refundada poc abans en un lloc proper. El primer abat fou Adam
(any 963). Al segle XI es va haver de reconstruir després d’un
assalt i saqueig. Aquest episodi en va tornar a repetir amb el pas
del temps, cap el 1378 i el 1552, en aquesta darrera ocasió, a més
d’afectar el claustre i altres dependències l’església fou
enderrocada i no es va aixecar mai més, fins la Revolució els monjos
van utilitzar el refetor adaptant-lo com a oratori.
|
El
1790 els pocs monjos que hi quedaven foren expulsats
i el monestir fou venut. Resta ben poca cosa de
l’antic establiment però s’ha conservat el cenotafi
de sant Mansuy (1512) que des del 2012 es troba a la
catedral de Toul. |
|
Saint-Mansuy de Toul
|
|
Saint-Mansuy de Toul
Cenotafi de sant Mansuy, ara a la catedral
|
|
|
|
Abadia de Sainte-Marie-au-Bois
Sainte-Marie-au-Bois
Es tracta d’un monestir
premonstratenc de caràcter doble,
amb una comunitat masculina i una altra de femenina, promoguda per
Simon I duc de Lorena (1115-1139) en una data indeterminada. Cap el
1140 les dues comunitats es van separar i els canonges es van
traslladar a l’indret on es troba actualment el monestir, que a
mitjan d’aquell segle ja estaria edificat. Va tenir un
desenvolupament ràpid i el 1181 el papa Luci III confirmava els seus
nombrosos béns. Un document del 1436 explica que el monestir havia
patit greus destruccions a causa de les guerres. El 1600 hom va
decidir el trasllat de l’abadia a Pont-à-Mousson on van començar la
construcció de l’església i nou monestir de Sainte-Marie-Majeure
mentre que Sainte-Marie-au-Bois restaria com a priorat, condició que
va mantenir fins la Revolució.
Simon I de Lorena
Il·lustració d'Histoire de Lorraine,
qui comprend ce qui s'est
passé...
|
|
|
Priorat de Saint-Brice de Sancy
Saint-Brice de Sancy
Petit priorat fundat per Hug de Sancy
al voltant del l’any 1088 com a dependència de l’abadia
benedictina de
Saint-Hubert en Ardenne (Luxemburg, Bèlgica). El 1136, el papa
Innocenci II va confirmar la propietat de Sancy a l’abadia de
Saint-Hubert. Més endavant perdria el caràcter cenobític per
convertir-se en un priorat simple, sense comunitat. Després de la
Revolució, ja al segle XIX s’aixecaria una nova església parroquial
i aquesta quedaria en desús i en ruïnes, només en queda l’absis
nord.
Reconstrucció de Saint-Brice de Sancy
Il·lustració publicada per H. Collin a
Le Pays lorrain (1982)
Bibliothèque nationale de France
|
|
|
Priorat de Mont-Saint-Martin
Mont-Saint-Martin
Priorat
benedictí
fundat el 1096 pels comtes de Longwy Albert de Dabo i la seva esposa
Ermesinda, que el van donar juntament amb altres béns, a l’abadia de
Saint-Vanne de Verdun (Mosa). La mateixa Ermesinda va confirmar la
donació el 1124, quan ja s’havia casat amb el seu segon marit
Godofreu I de Namur. A mitjan del segle XII es va reconstruir
l’església. El 1599 el priorat va deslligar-se dels seus vincles amb
Saint-Vanne i va passar a mans dels jesuïtes. Es conserva una
església romànica de tres naus, molt restaurada.
Mont-Saint-Martin
|
|
|
Abadia d’Haute-Seille
|
|
Abadia d'Haute-Seille
Monestir
cistercenc fundat el 1140 des de l’abadia
de Theuley (Alt Saona) gràcies a Agnès de Bar llavors vídua
d’Hermann II de Salm. Va passar molts anys amb litigis a causa de
les ingerències externes i intents d’usurpació de béns. Durant el
segle XIV encara passava per situacions difícils, aquest cop a causa
de la guerra. Va recuperar-se però al segle XVI va tornar a patir
els efectes de les guerres. No es va refer fins el segle XVIII però
a finals d’aquell segle va patir els efectes de la Revolució. Ara
resten algunes ruïnes de l’església i el portal del recinte monàstic
del segle XVIII.
|
Abadia d'Haute-Seille
Il·lustració de Mémoires de la Société
d'archéologie lorraine
|
|
|
|
|
|
Abadia de Saint-Pierremont
Colomar de Saint-Pierremont
Canònica regular fundada cap el 1090
pel canonge Lubricus de Metz amb la col·laboració de la comtessa
Mathilde. Entre els anys 1120 i 1130 va passar a ser una casa
premonstratenca situació que no es
va aconseguir completament fins el darrer quart d’aquell segle a
causa de les reticències d’alguns membres de la comunitat en
adaptar-se als nous costums. El 1625 es va reformar i afiliar a la
congregació de Notre-Sauveur. Va subsistir fins la Revolució. Ara ha
desaparegut gairebé en la seva totalitat.
|
|
