L’orde canonical dels premonstratencs fou un dels que van aparèixer a Europa inspirats en els canonges aquisgranesos i sorgits arrel de la reforma del clergat de mitjan segle XI. Aquest orde fou fundat per sant Norbert de Xanten, personatge d’origen alemany que amb el recolzament dels papes Gelasi II i Calixt II va desenvolupar una àmplia labor evangelitzadora, fou cridat pel bisbe de Laon per dirigir la restauració espiritual de la seva diòcesi, el que finalment derivaria en la fundació de l’abadia de Prémontré (Aisne) el 1120, on s’aplegarien els seus seguidors adoptant la Regla de Sant Agustí. Norbert va morir el 1134 i fou canonitzat el 1582.
 

Sant Norbert rep la Regla de Sant Agustí de mans del mateix sant
Imatge de Wikimedia Commons

Sant Norbert representat a l'escut del monestir de Strahov
(Praga, Rep. Txeca), on el 1627 s'hi van traslladar les seves relíquies

Abadia de Prémontré (Aisne), fundada per sant Norbert

Conversió de sant Norbert
Monestir de Strahov, Praga, Rep. Txeca

Al·legoria de l'expansió de l'orde premonstratenc
Anònim (c. 1690)
Monestir de Strahov, Praga, Rep. Txeca

La Mare de Déu i sant Norbert, protectors del monestir de Strahov
Anònim (c. 1690)
Monestir de Strahov, Praga, Rep. Txeca

L’any 1124 ja tenia una abadia filial i quan el papa Honori II aprovà l’orde (l'any 1126) ja s’esmenten un total de nou monestirs. A partir d’aquí els premonstratencs (o també norbertins) es van estendre per Europa i hom parla de mil tres-cents monestirs a finals del segle XIII. L’arribada de l’orde a la Península sembla que es va efectuar a partir de dos personatges: Sancho Ansúrez y Domingo Gómez de Campdespina d’origen nobiliari, que haurien professat a l’abadia de Saint-Martin de Laon (1130-31). De retorn a Castella van portar a terme dues fundacions importants: Santa María de Fuentes Claras (Nuestra Señora de Retuerta, Valladolid) i Santa María de La Vid (Burgos), el 1132. Curiosament aquestes dues fundacions es relacionen amb el comtat d’Urgell (Ansúrez estava emparentat amb Ermengol VI), que també va tenir molta influència en la casa de Bellpuig de les Avellanes, fundada posteriorment després d’un intent fallit de l’any 1149. De fet la Península quedaria dividida en dues províncies (circàries) la Hispánica i la de Gascunya, a la que pertanyia Navarra i Catalunya, amb el monestir de les Avellanes.

Canonge premonstratenc
Gravat de Wenzel Hollar (1607-1677)
Imatge de Wikimedia Commons

A Catalunya, la casa premonstratenca principal fou la de Bellpuig de les Avellanes, les altres cases foren de reduïdes dimensions, algunes van tenir una vida efímera o eren petits priorats custodiats per un canonge. Fins i tot hi ha dubtes de l’existència real d’alguna de les cases o de la seva naturalesa. Des del 1835 no hi ha cap establiment premonstratenc actiu a Catalunya.