Monestirs de
Catalunya
Premonstratencs Monestir de Santa Maria de Bellpuig el Vell
Sant Cap / Mont Malet
< anterior Inici Catalunya Noguera les Avellanes i Santa Linya següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

L’origen d’aquest assentament monàstic rau en l’arribada de Joan d’Organyà des del monestir de Vallclara (Priorat) la primera casa premonstratenca de Catalunya i una de les primeres de la Península. Joan d’Organyà, tot i que s’ha suposat que era fill d’Organyà, és probable que fos originari d’aquesta contrada, el que explicaria que quan el 1158 la comunitat de Vallclara es va dissoldre, es desplacés fins el Mont Malet. Segurament va arribar acompanyat d’altres monjos que van ocupar una cova natural on duien una vida propera a l’eremitisme, el lloc triat no reunia però les condicions necessàries per rebre una comunitat nombrosa. El 1159 Joan d’Organyà havia obtingut el vistiplau del bisbe però l’empenta definitiva pel nou assentament es va produir el 1166 quan el comte d’Urgell Ermengol VII i la seva esposa Dolça van fer una important donació de béns a la comunitat moment en que també s’esmenta la pertinença a l’orde premonstratenca i la denominació de Santa Maria de Bellpuig, tot i que més endavant hom el coneixeria com Bellpuig Vell per diferenciar-lo del nou monestir que es desenvoluparia molt a prop. Aviat es va estendre la popularitat de Joan d’Organyà i la condició de lloc de culte del Mont Malet.

Bellpuig Vell
Bellpuig el Vell

Joan d'Organyà
Joan d'Organyà
Gravat, col·lecció particular

Bellpuig Vell
Bellpuig el Vell

Gairebé de manera simultània (el mateix any de 1166, uns mesos després de la fundació de Santa Maria) Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, va formalitzar l’establiment d’un nou assentament en el lloc de Fonts Amenes, molt proper al primer de Mont Malet i que reunia les condicions adients per desenvolupar un monestir. La nova casa va rebre també importants donacions tant dels Anglesola com de la casa comtal d’Urgell que ja havia intervingut en la protecció de la comunitat del Mont Malet. L’existència de les dues cases tan properes (segurament la de Fonts Amenes es va instaurar a causa de les precàries condicions del primer lloc) va propiciar el desplaçament de monjos des de Bellpuig Vell a Bellpuig Nou (o Bellpuig de les Avellanes) tot i que Joan d’Organyà va continuar en aquell lloc de retir on va morir entre els anys 1192 i 1195 i on fou enterrat i venerat. Aquesta veneració va propiciar que també es conegués amb el pas del temps com el Sant Cap arran de l’exhibició de la relíquia del cap del fundador popularment considerat com a sant. Quan el 1184 va morir Ermengol VII fou enterrat al monestir, tal com havia disposat en el seu testament, en aquesta data ja s’hauria traslladat la pràctica totalitat de la comunitat Bellpuig de les Avellanes.

Bellpuig Vell
Bellpuig el Vell

Bibliografia:
- ALÓS, Carme; GIRALT, Josep. Catalunya romànica, vol. XVII la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994
- CARESMAR, Jaime (1977). Historia de Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas. Balaguer
- CORREDERA, Eduardo. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Inst. de Germans Maristes de Catalunya. 1997
 

Situació:

Actualment en resta una ermita coneguda ara amb el nom de Sant Cap o Sant Joan. Per anar-hi, des de Vilanova, cal pujar fins el dipòsit d'aigua, seguir fins un collet i agafar el camí de l'esquerra, ja al vessant sud de la muntanya, que hi porta en poca estona. El recorregut total es fa en menys d'un quart

 

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat abril de 2020