Monestirs de
Catalunya
Premonstratencs Monestir de Bellpuig de les Avellanes
Santa Maria de Bellpuig / Bellipodio / Bellpuig Nou / Fonts Amenes
< anterior Inici Catalunya Noguera Os de Balaguer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera
 
< monestirs imprescindibles... >

L’origen d’aquest monestir rau en l’arribada de Joan d’Organyà des del monestir de Vallclara (Priorat) la primera casa premonstratenca de Catalunya i una de les primeres de la Península, per establir-se al lloc de Mont Malet. Segurament va arribar acompanyat d’altres monjos que van ocupar una cova natural on duien una vida propera a l’eremitisme, el lloc triat no reunia però les condicions necessàries per acollir una comunitat nombrosa. El 1159 Joan d’Organyà ja havia obtingut el vistiplau del bisbe però l’empenta definitiva pel nou assentament es va produir el 1166 quan el comte d’Urgell Ermengol VII i la seva esposa Dolça van fer una important donació de béns a la comunitat, moment en que també s’esmenta la pertinença a l’orde premonstratenca i la denominació de Santa Maria de Bellpuig, tot i que més endavant hom el coneixeria com Bellpuig Vell per diferenciar-lo del nou monestir que es desenvoluparia molt a prop.

Les Avellanes
El monestir de les Avellanes
Claustre

Les Avellanes
Monestir de les Avellanes
Capçalera de l'església
Les Avellanes
Monestir de les Avellanes
Exterior de l'absis central

Gairebé de manera simultània (el mateix any de 1166, uns mesos després de la fundació de Santa Maria) Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, va formalitzar l’establiment d’un nou assentament en el lloc de Fonts Amenes, molt proper al primer de Mont Malet i que reunia les condicions adients per implantar un monestir. La nova casa va rebre també importants donacions tant dels Anglesola com de la casa comtal d’Urgell que ja havia intervingut en la protecció de la comunitat del Mont Malet. L’existència de les dues cases tan properes (segurament la de Fonts Amenes es va instaurar a causa de les precàries condicions del primer lloc) va propiciar el desplaçament de monjos des de Bellpuig Vell a Bellpuig Nou (o Bellpuig de les Avellanes) tot i que Joan d’Organyà va continuar en aquell lloc de retir on va morir entre els anys 1192 i 1195 i on fou enterrat i venerat. Quan el 1184 va morir Ermengol VII fou enterrat al monestir, tal com havia disposat en el seu testament, en aquesta data ja s’hauria traslladat la pràctica totalitat de la comunitat a Bellpuig de les Avellanes.

Les Avellanes
El monestir de les Avellanes

El monestir va mantenir diferents formes de relació, segons les èpoques, amb l’abadia de La Casedieu (Casa-Dei, Gèrs) la més important de la circaria (província premonstratenca) de Gascunya a la qual pertanyia. Les relacions amb el poder i la noblesa van seguir els anys següents i durant el segle XIII. A finals del segle XII Alfons el Cast va posar les Avellanes sota la seva protecció alhora que li va atorgar beneficis i privilegis. Un document del 1202 esmenta l’existència d’una comunitat femenina, una situació que es troba sovint en les cases premonstratenques de la primera època, en aquest cas tradicionalment s’ha considerat que la comunitat femenina estava situada a Santa Maria d’Aguilar, molt a prop del monestir.

Les Avellanes
L'església

Bellpuig va rebre el 1224 l’hospital de Sant Nicolau de Fondarella (el Pla d’Urgell) institució que havia estat fundada el 1220 per Guillem II d’Anglesola. En aquest lloc hi va establir un nou monestir, que es va mantenir fins el segle XVI com a dependència de Bellpuig. El segle XIII va estar marcat per un període de màxima esplendor, les donacions es succeïren tot incrementant el seu patrimoni.

En aquest context cal esmentar que l’any 1230, després de la conquesta de Mallorca (1229) Jaume I va lliurar als premonstratencs de les Avellanes unes possessions a Artà a més d’una església a Palma en agraïment al suport del seu orde a la conquesta. S’hi va desplaçar una comunitat que va instaurar el priorat de Bellpuig d’Artà (Balears) on tenien també al seu càrrec la parròquia de la vila. Segurament a causa de la distància entre la casa mare i Artà i el poc arrelament a l’illa, el 1425 el priorat fou suprimit.

Les Avellanes
Planta de les Avellanes
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona, 1906

A començament del segle XIV es van emprendre obres de construcció d’envergadura, a l’església i el claustre, això es va solapar amb una època de crisi i decadència que es va allargar durant tot aquell segle i el següent. La situació no va millorar amb l’arribada del règim d’abats comendataris, el primer dels quals va ocupar el càrrec el 1479. A finals del segle XVI la casa va estar a punt de desaparèixer, en aquest context el 1592 s’havien secularitzat les canòniques agustinianes. A la darrera època, el monestir va gaudir d’un ressorgiment marcat per una sèrie d’abats de prestigi que van fer de les Avellanes un important centre cultural i acadèmic que va traspassar els murs del cenobi, entre aquestes personalitats cal esmentar els abats Daniel Finestres (1728-1733) germà de Jaume Finestres, monjo i historiador de Poblet, Jaume Caresmar (1754-1769, en dos períodes) erudit i autor de treballs diversos entre els quals la història d’aquest monestir, i Jaume Pasqual (1789-1792) deixeble de l’anterior. El segle XX va quedar marcat, com a la resta de comunitats monàstiques, per un seguit d’infortunis i la supressió: el 1810 i fins el 1813 els canonges van haver de fugir a causa d’una ocupació francesa, després l’època del Trienni Liberal que va tornar a deixar les Avellanes sense comunitat entre el 1820 i 1824 i finalment, el 1835 la casa fou suprimida i els monjos van haver de fugir, aquest cop definitivament.

Les Avellanes
El monestir el 1910, a l'època de l'arribada dels maristes
Fotografia: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA)

El 1840 el monestir es va posar a la venda, va patir la pèrdua progressiva dels béns mobles i el patrimoni. El 1906 fou adquirit pel banquer Agustí Santesmases, el qual va vendre aquell mateix any, i per 15.000 pessetes, els sarcòfags del comte Ermengol X, els dels comtes Àlvar I i la seva esposa Cecília de Foix i el d’Àlvar d’Urgell. Les peces van anar a parar a Nova York, al The Cloisters del Metropolitan Museum of Art, on encara es conserven. Les despulles dels personatges foren enterrades a Vilanova de la Sal i retornades a Bellpuig el 1967. El 1906 també fou venuda una imatge de la Mare de Déu del segle XIV, que en aquell moment es venerava a la sala capitular, després de passar per diverses mans, el 2011 fou adquirida per la Generalitat i ara es guarda al Museu de Lleida. El 1910 hi van arribar els germans maristes que actualment tenen cura del lloc, en aquesta darrera època s’han fet obres de restauració i millora dels edificis. D’altra banda, el 2003 es va descobrir de manera fortuïta una part de l’antic arxiu del monestir, amagat en el fals sostre de l’església parroquial de Vilanova de la Sal, ara es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Les Avellanes
Els edificis actuals bastits sobre el refetor medieval
Les Avellanes
Vista del monestir el 1921
Fotografia: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA)

El monestir

La part més antiga del conjunt del monestir és el claustre i el refetor adjacent. El claustre és de planta rectangular amb vuit arcs de mig punt als costats més curts, i onze als llargs. Són suportats per columnes dobles, a més d’uns pilars amb quatre columnes adossades. La decoració dels capitells és llisa en la seva meitat i molt simple en la resta, amb un relleu pla en la majoria d’ells. Caldria situar-lo al segle XII. La sala capitular és del segle XIII, però ha estat molt modificada.

La construcció de l’església, que hauria de substituir una d’anterior, fou impulsada per Ermengol X, cap el 1303. Va restar inacabada, només amb la capçalera, pràcticament no té nau.

Al segle XX es van millorar molt les dependències annexes, però cal lamentar la pèrdua d'algun element medieval que s’havia conservat fins llavors, tot i que en molt mal estat.

Les Avellanes
Estat actual del claustre
Les Avellanes
El claustre
Claustre

El panteó comtal

El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou triat per la dinastia comtal dels Urgell com a lloc de sepultura, fins aquell moment ho havien estat altres indrets. Ermengol X havia triat el monestir de Poblet com a lloc d’enterrament, però més endavant va modificar aquella elecció en benefici de Bellpuig. El 1299 Àlvar d’Urgell, germà del comte va morir a Itàlia i el seu cos fou dipositat a Bellpuig de les Avellanes, fet provat documentalment. Des de llavors i fins la mort del comte (1314) es va treballar en un total de quatre sepulcres. Hi ha controvèrsia sobre la identificació d'algunes de les sepultures comtals, amb opinions diverses.

- Sepulcre d’Ermengol X (mort el 1314), la caixa, en aquest cas no porta els escuts d’armes; si no un apostolat. Tradicionalment s'ha identificat aquest sepulcre com el d’Ermengol VII (mort el 1184), fundador del monestir.

- El sepulcre d’Àlvar I i la seva esposa Cecília de Foix (morts el 1268 i 1270, respectivament), pares d’Ermengol X. Aquest sepulcre ha estat identificat històricament amb el d’Ermengol X i la seva esposa Dolça. Es tracta de dos sarcòfags superposats, el d’Àlvar amb les armes dels Urgell i el de Cecília amb els de Foix.

- El sepulcre d’Àlvar d’Urgell (germà d'Ermengol X, mort el 1299), amb les armes dels Urgell.

Sepulcre d’Ermengol X
Les Avellanes
El sepulcre abans de la seva venda i trasllat
Postal antiga. Col·lecció particular
Les Avellanes / The Cloisters
El sepulcre en la seva ubicació actual a
The Cloisters, Nova York
Les Avellanes
Estat actual de la fornícula
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Ermengol X
The Coisters, Nova York
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Ermengol X
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Ermengol X
The Coisters, Nova York
 

Sepulcre del vescomte Àlvar d'Urgell
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Àlvar d'Urgell
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Àlvar d'Urgell
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Àlvar d'Urgell
The Coisters, Nova York
 
Sepulcre d’Àlvar I i Cecília de Foix
Les Avellanes
Els sepulcres abans de la seva venda i trasllat
Postal antiga. Col·lecció particular
Les Avellanes / The Cloisters
Els sepulcres en la seva ubicació actual a
The Cloisters, Nova York
Les Avellanes
Estat actual de la fornícula
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Àlvar I
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre d'Àlvar I
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre de Cecília de Foix
The Coisters, Nova York
 
Les Avellanes / The Cloisters
Sepulcre de Cecília de Foix
The Coisters, Nova York
 


Imatge de la Mare de Déu

Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal es conserva una imatge de pedra policromada de la Mare de Déu amb el Nen procedent del monestir de les Avellanes. Es tracta d’una obra atribuïda a Bartomeu de Robió, artista documentat entre el 1360 i 1380 a la ciutat de Lleida on va treballar al retaule major de la Seu Vella, ara conservat només en part. La imatge de la Mare de Déu va sortir del monestir arran de la desamortització, d’una manera anàloga al que va passar amb els sepulcres comtals, fou venuda i va anar a mans del col·leccionista americà Charles Deering que en aquella època estava vinculat amb Sitges. Per alguna raó afortunada aquesta és una de les peces del col·leccionista que no van sortir del país i després de passar per diverses mans, el 1991 fou declarada Bé Cultural, quedant protegida. Finalment, el 2011, l’obra fou adquirida per la Generalitat de Catalunya i va quedar dipositada al Museu de Lleida. La neteja de l’obra ha posat en relleu la rica policromia de la imatge que llueix una vestidura sumptuosa.

Les Avellanes
Mare de Déu de Bellpuig
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
Mare de Déu de Bellpuig
Goigs editat per l'Arxiu Gavín
i el Monestir de les Avellanes
amb motiu de l'estada de la imatge al monestir (2013)

Les Avellanes
Làpida circular de marbre en honor de l'abat Jaume Caresmar,
historiador del monestir
Les Avellanes
Clau d'un arc amb un escut comptal
Les Avellanes
Exterior de la capella del Santíssim,
oberta al transsepte

Portal de l'església del monestir de les Avellanes

Les Avellanes
Portal gòtic de l'església
Les Avellanes
Les Avellanes
Les Avellanes Les Avellanes Les Avellanes

Les Avellanes
Voltes de l'església
Les Avellanes
L'església monàstica, amb la fornícula d'un
dels sepulcres comtals ja buida
Fotografia: Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Les Avellanes
Sepulcre a la capella del Santíssim

A llevant del conjunt monàstic es situava un pati tancat per un mur, ara desaparegut. Adossada al mur es va construir una font, per commemorar la portada d'aigua a l'establiment en època de Jaume Caresmar.

Les Avellanes
La font en la seva situació original
Fotografia: Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Les Avellanes
Estat actual de la font, una mica desplaçada del lloc original
amb l'escut del monestir i un bust de Caresmar
Les Avellanes
La tanca del pati en una fotografia de l'any 1921
Fotografia: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA)

Les Avellanes
Clau d'una porta amb l'escut del monestir i la data (1783)
A dalt, inscripció que identifica el monestir

Els abats de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Priors  
Joan d'Organyà, fundador 1166-1171
Guillem 1172-1183
Bertran 1186-1194
   
Abats  
Ramon 1195-1202
Arnau de Mont 1203-1206
Guillem Garcia 1208-1218
Guillem   1218-1220
Guerau   1220-1229

Bernat de Sa Portella

1236-1238

Bernat de Narbona

1239-1242
Joan Cerdà 1243-1282
Pere

1282-1298

Bernat

1299-1310

Berenguer

1310-1320

Gallard 1320-1348
Berenguer de Cortà 1348
Joan d'Andrest 1348-1385
Arnau de Melló 1395
Guillem 1396-1403
Guillem de Renau 1403
Guillem (?) 1425

Francesc

1438-1441
Arnau Roger de Pallars, bisbe d'Urgell (1437-1461) 1445-1461
   
Abats comendataris  
Francesc Blanc I 1479-1505
Mateu Fita 1505-1519
Guillem Ramon 1521-1522
Cebrià Benetti

1522-1523

Pere Calvó

1523-1524

Melcior de Sant Joan

1524-1527

Joan de Cardona, bisbe de Barcelona (1531-1546)

1527-1546

Tomàs Campaner 1547-1549
Francesc Blanc II 1551
Juan Castillo 1577
   
Abats i presidents  
Antoni Gessé 1565-1581
Joan Gessé, president 1581-1582
Ignasi Gutiérrez 1582-1583
Guillem de Fragapar 1583-1588
Joan Gessé, segon període 1588-1589
Pere Fontanella 1589-1604
Bernat Marsà 1605-1610
Miquel Claverol, president 1625-?
Joan Segon, president ?
Domènec Porquet, president

?-1660

Lleó Trilla 1660-1665

Dídac del Solà

1665-1669

Bartomeu Morelló

1669-1672

Pere de Sant Joan

1672-1675

Pere de Sant Joan, president

1675-1681

Josep Moga, president

1681-1684

Francesc Ginestà, president

1684-1687

   
Abats triennals
Francesc Ginestà

1687-1690

Benet Garret

1690-1693
Miquel Moles

1693-1696

Benet Garret, segon període 1696-1703

Norbert Rocajulià

1703-1708
Agustí Bover 1708-1712
Jeroni Serrano 1712-1715
Agustí Bover, segon període 1715-1718
Càndid Coromines 1718-1722
Agustí Bover, tercer període 1722-1725
Jeroni Serrano, segon període

1725-1728

Daniel Finestres

1728-1733

Pere Joan Bover

1733-1736

Pere Trelles 1736-1739
Càndid Coromines, segon període 1739-1742
Pere Joan Bover, segon període

1742-1745

Antoni Trueta

1745-1748

Jeroni Comabella

1748-1751

Antoni Trueta, segon període

1751-1754
Jaume Caresmar

1754-1757

Francesc Amell

1757-1760

Antoni Trueta, tercer període

1760-1763

Francesc Amell, segon període

1763-1766

Jaume Caresmar, segon període 1766-1769

Francesc Amell, tercer període

1769-1772

Antoni Trueta, quart període

1772-1774

Antoni Bellsolà

1774-1777

Francesc Amell, quart període

1777-1780
Antoni Bellsolà, segon període

1780-1783

Josep Rei

1783-1786

Francesc Amell, cinquè període

1786-1789

Jaume Pasqual 1789-1792

Jacint Martí

1792-1795

Josep Martí

1795-1798

Narcís Solà 1798-1801

Josep Martí, segon període

1801-1804

Narcís Solà, segon període

1804-1807

Jacint Martí, segon període

1807-1810

Narcís Solà, president

1810-1811

Ramon Sabater, president

1811-1814

Jacint Martí, tercer període

1814-1817

Jacint Pantalocella 1817-1820
Ramon Sabater, president

1820-1824

Ramon Sabater, president 1824-1827
Ramon Sabater

1827-1828

Ignasi Ribot 1828-1831

Gaietà Roca

1831-1834
Ramon Sabater

1834-1835

Eduardo Corredera, Joan J. Moral. Catalunya romànica, vol. XVII la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994

Les Avellanes
Lavabo al refetor
Bellpuig de les Avellanes
Germans maristes al claustre del monestir. Presa d'hàbit, 1921
Fotografia: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA)
 

Bibliografia:
- ADELL, Joan Albert: FREIXAS, Pere Freixas (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- BACKMUND, Norberto (1956). Monasticon Praemonstratense. Vol. III. Straubing
- BARRAQUER, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona
- CARESMAR, Jaime (1977). Historia de Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas. Balaguer
- CORREDERA, Eduardo; GIRALT, Josep (1994). Catalunya romànica, vol. XVII la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- CORREDERA, Eduardo (1997). Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Inst. de Germans Maristes de Catalunya
- ESPAÑOL, Francesca (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- GONZALVO I BOU, Gener (2007). Història del panteó dels comtes d'Urgell. Universitat de Lleida. Lleida
- LLITERAS, L. (1965). Los Premonstratenses en Mallorca (123O-1245). Bellpuig. Núm. 67 a 72
- MORAL BARRIO, Joan Jesús (2004). Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Una història que es renova. Edilesa, Lleó
- MURRAY, Donald G.; PASCUAL, Aina; LLABRÉS, Jaume (1992). Conventos y monasterios de Mallorca. Historia, arte y cultura. Palma: Olañeta Ed.
- SERRA I LLANSANA, Lluís (2011). La força de la fraternitat. Maristes, cent anys a les Avellanes (1910-2010). Amics del Monestir de les Avellanes
- SOLÉ, Ramon. Procés de conservació i restauració de la Mare de Déu del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Enllaç:
Monestir de les Avellanes (pàgina del monestir)

Situació:

El monestir és a tocar de la carretera de Balaguer a Àger, a uns 14 km de la primera ciutat

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat abril de 2020