Monestir de Santa Maria de Vallverd
Sancte Marie Vallis Viride / Beate Marie de Plan de Tragó / Santa Maria del Pla
(Os de Balaguer, Noguera)
Vallverd pertany a l’antic municipi de Tragó de Noguera, que es va incorporar al d’Os de Balaguer el 1964, el 1962 havia quedat despoblat a causa de les aigües de l’embassament de Santa Anna. El lloc de Tragó fou conquerit definitivament als musulmans el 1098 i malgrat la seva situació geogràfica, va passar a dependre del comtat de Barcelona. Les escasses restes del castell de Tragó són a la part més alta de l’antic poble.
Amb el poble de Tragó al fons
El lloc es troba documentat en aquesta mateixa època de conquesta, el 1098 Guerau Ponç II de Cabrera (c1066-c1132, vescomte d'Àger i de Girona) el va donar a Bernat Berenguer i Berenguer Miró. A mitjans del segle XII hi ha notícies de l'església de Santa Maria del Pla, precedent directe del monestir. L'any 1172, Arnau d'Anglesola (d1159-1201) i la seva esposa Ermessenda d'Àger (d1151-d1200), que en aquell moment era titular dels drets senyorials sobre Tragó, van fer una donació a favor d'aquella església. Aquest pergamí, malgrat no esmentar cap comunitat monàstica, és considerat el document fundacional d'aquesta casa.
Fins al 1200, els fundadors del monestir compareixen també en altres documents que s'han conservat relacionats amb Vallverd (topònim que es comença a trobar el 1198) en els que s'esmenta l'església, els primers estan relacionats amb el clergue Bernat, després també hi figura una comunitat de "germans i germanes", més endavant un "monestir" i en el darrer document (1200) ja s'esmenta l'abadessa Petronila, on Ermessenda figura també com a monja, indubtablement d'aquest lloc. Tractant-se d'una casa cistercenca on els monestirs es fundaven amb la intervenció directa d'altres cases ja assentades, és ben possible que Petronila arribés d'un altre monestir existent, el que fa pensar en Vallbona o les Franqueses.
També s'ha especulat que la incorporació de Casbas (Osca) al Cister (1196) s'hauria fet realitat amb la intervenció d'alguna monja procedent de Vallverd. En la primera època, el monestir va continuar rebent el suport econòmic de la família dels fundadors a més d'altres personalitats de la rodalia, paral·lelament la mateixa comunitat va anar comprant altres béns amb el resultat d'aplegar un ampli patrimoni. Però la nissaga dels Àger es va desentendre de Vallverd durant la segona meitat del segle XIII, el que es va traduir en un descens en els seus ingressos i, a finals de segle, en l'inici de la seva decadència.
Els problemes econòmics i els deutes es van anar incrementant, per afrontar-los, el 1351 o 1352 l'abadessa Elisenda va vendre els drets del monestir sobre Tragó que després recuperaria, però a costa de la venda d'altres propietats. En aquesta època també va patir l'episodi de pesta que va afectar aquest territori, que va agreujar la situació i fer pràcticament impossible la seva recuperació. El 1452 l'abadessa fou acusada d'actes deshonestos i quan va arribar el visitador de Santes Creus, aquella va fugir. La casa es trobava en un estat lamentable i les monges de la petita comunitat desateses, el que va aconsellar la seva supressió i integració al monestir de les Franqueses de Balaguer, situació passatgera, ja que aquest darrer monestir també patia greus dificultats que van portar a la seva supressió el 1474, data en què va esdevenir una dependència del monestir de Poblet (Conca de Barberà).
Del monestir de Vallverd es conserva bàsicament la capçalera i el transsepte d'una església del segle XIII que presenta un bell aparell en els seus murs, ara consolidats i restaurats. En els darrers temps s'han portat a terme treballs arqueològics que han conduït a la descoberta de pràcticament tot el perímetre de la nau de l'església i la localització de l'indret del claustre, entre altres. També cal esmentar la descoberta de restes d'època romana, el que demostra l'ocupació d'aquest indret des d'èpoques més reculades.
Arcosoli de l'absidiola sud (2017)
L'arcosoli restaurat
Esquema de la planta a partir de l'excavació d'Actium
Mur de la nau i les restes romanes a l'esquerra
Mur de ponent de la nau
Abans de la restauració (2007)
Abans de la restauració (2007)
- AMICS DE TRAGÓ DE NOGUERA (2022). El monestir de Santa Maria de Vallverd. 850 anys del monestir de Vallverd
- COTS, Josep Maria (1994). Santa Maria de Vallverd. Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COTS, Josep Maria (2003). Santa Maria de Vallverd. Societat d'Onomàstica. Col·loqui general. Núm. 93
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- MORA I GINÉ, Xavier (2022). Notes històriques sobre Tragó de Noguera. Associació d’Amics de Tragó de Noguera
- MORA I GINÉ, Xavier; ANDRÉ, Avel·lí (2022). Col·lecció diplomàtica de Santa Maria de Vallverd. Associació d’Amics de Tragó de Noguera
- PIQUER I JOVER, Josep Joan (1967). Notícies sobre fundacions femenines cistercenques a Catalunya. I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966. Vol. 1. Santes Creus
Vallverd és en una terrassa a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana. Per la carretera de Balaguer a Alfarràs, poc abans d'arribar a aquesta darrera localitat, cal desviar-se a la dreta fins Ivars de Noguera. Després seguir per una pista, uns 10 u 11 km, que porta al lloc passant pel poble abandonat de Boix