Monestirs de
Catalunya
Premonstratencs Monestir de Santa Maria de Vallclara
Vallem Claram
< anterior Inici Catalunya Priorat Cabacés següent >
castellano
cercador contacte facebook

Priorat

Aquest monestir va tenir una existència efímera, la seva fundació rau en la donació de Ramon Berenguer IV del lloc d’Avincabacer a favor de l’abat Esteve del monestir premonstratenc de Flabémont (Vosges). El 1148 el comte havia aplegat un exèrcit amb la finalitat de conquerir Tortosa i Lleida en el que hi va participar l’abadia de Flabémont amb el seu abat al davant. La donació d’aquest lloc es va formalitzar el 1149 en compensació de la participació dels premonstratencs, especificant que s’hi havia de bastir un monestir i el nom de Vallclara (Vallem Claram). Malgrat tot la casa no va tenir continuïtat, després del retorn de l’abat Esteve a Flabémont, una reduïda comunitat encapçalada pel prior Frederic hauria començat la construcció del cenobi però el 1158 els monjos van lliurar el lloc al bisbe de Tortosa que hi va instaurar la baronia de Cabassers, perdent-se el nom de Vallclara. L’església que haurien començat a bastir els premonstratencs va esdevenir la parròquia de Santa Maria de Cabassers que es va quedar integrada al castell de Cabassers de l’època episcopal tot i que possiblement tenia algun precedent d’època sarraïna. L’església es va utilitzar fins el segle XVII, data en la que va passar les funcions a l’oratori annex, al lloc de l’església actual. L’església primitiva fou enderrocada el 1870 i el en seu solar es van aixecar les escoles en la dècada de 1930, ara només hi resta algun mur.

Vallclara
Monestir de Vallclara
Restes de l'església


Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV
Imatge de Wikimedia Commons

Joan d'Organyà
Joan d'Organyà
Gravat, col·lecció particular


A banda de la curta història, hom ha atribuït a aquest monestir un precedent antic situant en el mateix indret el monestir de Bíclarum, fundat el 586 per Joan de Bíclarum (Biclarensis o Biclar, també bisbe de Girona entre el 591 i 621) del que només es tenen algunes referències que no permeten situar-lo geogràficament amb seguretat. Hi ha més informació de la seqüela que va deixar Vallclara en el monestir de les Avellanes (Noguera) a través d’un dels seus monjos, Joan d’Organyà. Aquest hauria ingressat a Vallclara cap el 1150 i després de la dissolució de la comunitat es va retirar al mont Malet practicant un règim proper a l’eremitisme, tot i que al seu voltant s’hi va aplegar una reduïda comunitat que formaria el monestir de Santa Maria de Bellpuig el Vell.

Vallclara
L'escola de Cabassers


Vallclara
Monestir de Vallclara

Flabémont
L'abadia de Flabémont
Que va participar en la fundació de Vallclara


Vallclara
Cabassers


Bibliografia:
- CARESMAR, Jaime (1977). Historia de Santa María de Bellpuig de Las Avellanas. Balaguer
- CORREDERA, Eduardo (1997). Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Germans Maristes. Catalunya
- FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Stvdia Monastica. Vol. 7/1. Barcelona: Abadia de Montserrat
- GORT JUANPERE, Ezequiel (1995). Cabassers. Catalunya Romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011). L’eremitisme a Montsant
- MIRÓ, Josep Ramon, PRATS, Carles (2019). La ubicació del monestir de Biclaro. Santa Maria de Vallclara: la restauració d’un monestir visigot del segle VI. Centre d'Estudis Santa Maria de Vallclara
- PRATS I FERRÉ, Carles (2006). Inventari arquitectònic i arqueològic de Cabassers
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1805). Viage literario á las iglesias de España. Vol. V. Madrid: Imprenta Real
Enllaç:
- Centre d'Estudis Santa Maria de Vallclara

Situació:

El lloc, anomenat "el Castell", l'ocupa actualment l'escola de Cabacés, on es conserva un mur antic

Baldiri B. - Novembre de 2005 / Actualitzat abril de 2020