|
L’abadia premonstratenca de Flabémont es va fundar entre
els anys 1132 i 1138 gràcies a la iniciativa de Guy
d’Aigremont i amb la intervenció de l’abadia de Belval
au Bois-des-Dames (Ardenes) que hi va enviar els primers
canonges. El lloc del l’assentament era proper a
l’actual, on es va traslladar més endavant. Inicialment
també disposava d’una comunitat femenina que es va
traslladar a un altre indret i que va desaparèixer al
segle XIII. Des d’aquesta casa es van fundar les d’Étival
i Notre-Dame de Bonfays, també als Vosges, i la de
Santa Maria de
Vallclara, al Priorat, aquesta darrera gràcies a la
participació del primer abat de Flabémont, Stephanus, en
la lluita contra l’Islam al costat de Ramon Berenguer
IV. Va esdevenir un centre prestigiós i ric. Des del
1526 tenia abats comendataris. Cap el 1640 el lloc va
quedar destruït per la guerra, el que va obligar a la
seva completa reconstrucció, només es va conservar
l’església d’època romànica. Flabémont es va suprimir
amb la Revolució, el 1792. El lloc fou saquejat després
fou venut en lots i es va anar degradant i perdent, ara
en resta ben poca cosa, sobretot construccions
auxiliars. |
|
Bibliografia:
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de
l’ordre de Prémontré en France des origines à nos jours. Presses
Universitaires de Nancy
- BACKMUND, Norberto (1956). Monasticon Praemonstratense Vol. 3.
Straubing
- BACKMUND, Norberto (1971). Flabémont. Dictionnaire d'histoire
et de géographie ecclésiastiques. Vol. 17. París: Letouzey et
Ané
- MARÉ, P. (1965). Le "Sépulcre" de Monthureux-sur-Saône. Le
Pays lorrain. Nancy
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París:
Tipographia Regia |
|
