Tradicionalment s’ha considerat que aquest monestir té
el seu origen en el segle VII, tot i que aquesta data no
es pugui confirmar. És possible que originalment fos
seguidor de la Regla de Sant Columbà però que aniria
adaptant-se a la
Regla
de Sant Benet, cosa que es confirma en el segle IX.
El 884 l’emperador Carles el Gras (881-887) va donar
aquesta casa a l’abadia
d’Andlau (Baix Rin) fundada per la seva esposa santa
Ricarda. Ricarda va suprimir el monestir benedictí
d’Étival i el va convertir en una canònica secular sota
la tutela d’Andlau. El 1140 aquells canonges foren
reemplaçats per premonstratencs vinguts de l’abadia de
Flabémont (Vosges) inicialment i com és habitual en les
primeres fundacions premonstratenques, era una casa
doble, amb comunitats masculina i femenina fins que
aquesta darrera es va traslladar més endavant a un altre
indret. |
|
|
Abadia
d'Étival |
Abadia
d'Étival
Interior de l'església |
|
Andlau es va reservar algunes prerrogatives sobre
Étival, com ara la d’investir els seus abats. D’altra banda Étival
gaudia d’alguns drets sobre les canongesses de
Hohenbourg (Baix Rin)
de manera que quan, a començament del segle XVII, aquest darrer va
quedar deshabitat foren els premonstratencs qui el van ocupar. El
1646 el monestir d’Étival va resultar saquejat a causa d’una
ocupació militar i les seves dependències van quedar molt malmeses
de manera que durant el segle XVIII es va portar una intensa
campanya de reconstrucció que només va mantenir l’església d’origen
romànic. Després de la supressió del monestir a causa de la
Revolució (el 1790) l’església va passar a tenir funcions
parroquials. Es va restaurar en profunditat després de patir un
bombardeig el 1944. |
Abadia
d'Étival
Interior de l'església |
|
Abadia
d'Étival
Capitell de l'església |
Abadia
d'Étival
Capitell de l'església |
|
Abadia
d'Étival |
Abadia
d'Étival
Cor |
|
Abadia
d'Étival
Postal antiga
Archives départementales des Vosges |
Abadia
d'Étival
Postal antiga
Archives départementales des Vosges |
|
Bibliografia:
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l’ordre de
Prémontré en France des origines à nos jours. Presses
Universitaires de Nancy
- BACKMUND, Norberto (1956). Monasticon Praemonstratense Vol. 3.
Straubing
- BACKMUND, Norberto (1963). Étival. Dictionnaire d'histoire et
de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- PETITDEMANGE, André (2012). Senones, Moyenmoutier, Étival, pays
d'abbayes en Lorraine. Langres: Guéniot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París:
Tipographia Regia |
|
|
Situació:
Étival (Étival-Clairefontaine, Vosges) és al
nort-est d'Épinal i al nord de Saint-Dié |
|
|
|