|
|
|
A causa de
no disposar de documentació de l’època, la narració de
la vida de
santa Otília, la fundadora d’aquesta casa,
serveix per explicar els seus inicis. Segons aquell
relat (del voltant de l’any 900) Otília era de família
noble, el seu pare era Adalric, duc d’Alsàcia
(c645-c689) i la seva mare Bereswinda (c630-700)
emparentada amb
sant Leodegari d’Autun. La fundació del
monestir s’hauria fet cap el 680 a Hohenboug, seu d’un
castell ducal, i fou promoguda per Adalric que va
nomenar Otília primera abadessa. El monestir va
quedar sota la protecció i dependència de la casa ducal
d’Alsàcia. Cap el 700 l’abadessa va fundar un
establiment depenent d’aquest, situat molt a prop i que
havia de facilitar l’arribada i hostatjar els pelegrins
que anaven a Hohenbourg que es troba dalt la muntanya,
en un lloc d’accés més difícil, aquella abadia es
coneixeria com el monestir de Baix (Niedermunster). |
|
|
|
El monestir de Hohenbourg
dalt la muntanya
Gravat (1800)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg |
Bateig de
santa Otília
Gravat de Bavaria Pia (1704) |
|
|
|
Hom
desconeix el sistema de vida que mantenien les monges de la
comunitat, presumiblement en els seus inicis estarien influenciades
pels costums portats pels monjos irlandesos, també s’ha esmentat que
posteriorment hi arribaria la Regla de Sant Benet però no hi ha cap
element que ho pugui confirmar, el que és segur que durant la segona
meitat del segle IX s’havia transformat en una canònica. Després de
l’extinció del ducat d’Alsàcia la casa va quedar sota la protecció
dels emperadors carolingis i va resultar afavorida per diferents
monarques. El 1016 Enric II del Sacre Imperi va independitzar el
monestir de Niedermunster d’aquest atorgant-li el dret de lliure
elecció d’abadessa. El 1045 l’església fou consagrada per Bruno
d'Eguisheim, bisbe de Toul qui tornaria un altre cop a Hohenbourg el
1050 però ja en qualitat de papa (Lleó IX) també va posar la
canònica sota protecció de la Santa Seu. |
Monestir de Hohenbourg |
|
|
|
Sota el
regnat de Frederic I Barba-roja (1152-1190) es va donar un nou
impuls a la casa amb una renovació material i espiritual. Dins
d’aquest context, el 1176 el càrrec d’abadessa va passar a ser
ocupat per Herrada de Landsberg que va acabar la reconstrucció
iniciada per la seva antecessora. També va fer venir uns canonges
premonstratencs del monestir l’Étival (Vosgues) pel servei litúrgic
que es van establir a la capella de Saint-Gorgon en forma de priorat
(1181). Herrada també va participar en la fundació de la
canònica de Truttenhausen (Baix Rin).
A més, va passar a ser coneguda per la redacció de l’Hortus
deliciarum un compendi de tipus enciclopèdic il·lustrat amb
miniatures que es va conservar fins el 1870 i que ara és conegut per
còpies.
Durant el
segle XIII la casa va patir diverses destruccions a causa
d’incendis, el que obligà a continues reconstruccions dels edificis
afectats. A partir del segle XIV el relaxament dels costums i altres
episodis de destrucció per causes diverses van fer que la canònica
es trobés en plena decadència. També hi va arribar la guerra dels
Camperols i l’onada de supressió de canòniques a causa de l’esperit
reformador. El 1546 un incendi va cremar en monestir, les monges es
van dispersar i mai més hi van tornar, el 1548 el bisbat s’en va fer
càrrec. |
El papa Lleó IX
Gravat (1500)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg |
|
|
|
|
|
Un cop
abandonat, va quedar a càrrec dels premonstratencs que hi van
mantenir un canonge vivint entre les ruïnes (1607-1613) i més
endavant els fou concedit el lloc on des d’Étival van aixecar un nou
monestir que també va patir els infortunis de l’època i va ser
cremat el 1622 pels protestants i una altra vegada el 1632 quedant
abandonat fins una nova reconstrucció el 1654. El 1696 es va
consagrar la nova església. El priorat es va encarregar de vetllar
pel lloc, la tomba de santa Otília i atendre els pelegrins fins la
Revolució, el 1791 fou clausurat. Encara avui és un centre de
pelegrinatge força actiu. |
Escenes de la vida de
santa Otília
Tapisseria de Santa Otília (1470-80)
Naixement, bateig, viatge a Hohenbourg, mort del seu germà i fundació del monestir
Procedent de l'abadia de Saint-Étienne d’Estrasburg
Museu de l'Œuvre Notre-Dame, Estrasburg |
Monestir de Hohenbourg |
|
|
|
Monestir de Hohenbourg
Sepulcre de santa Otília |
Sepulcre d'Adalric i Bereswinda, ducs d'Alsàcia
Il·lustració de L'Alsace illustrée ou recherches sur l'Alsace (1851) |
Relleu de
sant Leodegari, ara desfigurat
Il·lustració de L'Alsace illustrée ou recherches sur l'Alsace (1851) |
|
|
|
Relleu de
sant Leodegari (s
XII)
Adalric lliurat el llibre de la donació a la seva filla
santa Otília
Monestir de Hohenbourg |
Relleu de sant Leodegari (s
XII)
Sant Leodegari
Monestir de Hohenbourg |
Relleu de sant Leodegari (s
XII)
La Mare de Déu amb les abadesses Relinda i Herrade
Monestir de Hohenbourg |
|
|
|
Herrade de Lansberg,
abadessa de Hohenbourg entre els anys 1167 i 1195 va elaborar l'Hortus
deliciarum un manuscrit de caire enciclopèdic on s'aplegaven
coneixements i matèries molt diverses, l'obra l'hauria començat la
seva predecessora en el càrrec, Relinde. Malauradament un incendi
causat per un bombardeig, el 1870 va cremar l'obra i ara s'ha
perdut. S'havien fet estudis i calcs de les miniatures que el
composaven que poden donar una idea de la qualitat de l'obra.
Christian M. Engelhardt va elaborar algunes d'aquestes còpies.
|
Hortus deliciarum (s XII)
Les Arts Liberals
Calc d'Engelhardt (1818) |
Hortus deliciarum (s XII)
L'escala de les Virtuts
Calc d'Engelhardt (1818) |
|
Hortus deliciarum (s XII)
Escena d'un setge
Calc d'Engelhardt (1818) |
|
Hortus deliciarum (s XII)
Fundació del monestir de Hohenbourg
Calc d'Engelhardt (1818) |
Hortus deliciarum (s XII)
La comunitat del monestir de Hohenbourg
Calc d'Engelhardt (1818) |
Hortus deliciarum (s XII)
El rei David
Calc d'Engelhardt (1818) |
|
|
|
Vista del monestir de Hohenbourg
François Baumann (1857)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg |
Monestir de Hohenbourg |
|
|
|
Bibliografia:
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de
l’ordre de Prémomtré. Nancy: Presses Universitaires de Nancy
- BORNERT, René (2009). Abbaye de Hohenbourg (Mont Sainte-Odile).
Les Monastères d’Alsace. T. I. Estrasburg: Éd. du Signe
- BUSSIERRE, Marie-Théodore de (1853). Histoire de sainte Odile,
patronne de l'Alsace. Plancy: Société de Saint-Victor
- FISCHER, Marie-Thérèse (2002). L’abbaye de Hohenbourg (7e-16e
siècle). Le Mont Sainte-Odile, haut lieu de l'Alsace.
Estrasburg: Musées de Strasbourg |
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints
de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 14. París: Bloud et
Barral
- HERRALD de Landsperg (Ed. 1818). Hortus deliciarum. Ed. de
Ch. M. Engelhardt. Stuttgart: Cotta
- LE MINOIR, Jean-Marie (2015). Le Mont Saine-Odile.
Bernardswiller: I.D. Édition
- RADER, Matthäus (1704). Bavaria Pia. Augsburg
- SCHOEPFLIN, J. D. (1851). L'Alsace illustrée ou recherches sur
l'Alsace. Vol. 3. Mulhouse: F. Perrin |
|
|
|
Situació:
L'abadia es troba a Ottrott, a ponent d'Obernai |
 |
|
|
