El monestir de Marmoutier hauria estat fundat el època del rei franc d’Austràsia Khildebert III l'Adoptat (656-622) en els primers temps es tractaria d’un assentament de diverses cel·les monàstiques disperses aixecades al voltant de la Cella Leobardi que porta el nom del primer abat conegut, Lleobard. Una d’aquestes cel·les podria ser la de Sindenus, situada prop d’aquí, on en el segle XII es fundaria el monestir femení de Sindelsberg. S’ha considerat Lleobard deixeble de ant Columbà (segurament només un seguidor seu) seria seguidor dels seus costums, la Regla de Sant Columbà, de base irlandesa amb monjos “viatgers” que es desplaçaven per fer nous assentaments. Entre els anys 724 i 761 el monestir va estar governat per l’abat Maur, considerat deixeble de sant Pirmí, aquest va restaurar les dependències monàstiques després d’un incendi, el 717, també va introduir la Regla de Sant Benet tot i mantenir l’anterior. El pas de Maur per la casa va ser prou important com per passar a ser conegut com Mauri Monasterium d’on derivaria el nom actual de Marmoutier.

L'església de Marmoutier

Façana de l'església de Marmoutier

Entre els anys 814 i 815 Benet d’Aniana fou abat de Marmoutier en la època que aquest estava reformant antics monestirs tasca que poc després es generalitzaria donant un fort impuls per introduir la Regla de Sant Benet en el si de l’Imperi Carolingi. Gràcies a ell, en endavant la casa adoptaria plenament aquesta Regla. Durant la primera meitat del segle IX va patir un nou incendi, es va restaurar mentre que Lluís el Pietós la donava al seu germanastre, el bisbe Drogó de Metz (801-855), en endavant deixaria de ser una abadia imperial. La casa va passar per una època de prosperitat el que li va permetre en el segle XII la fundació del monestir femení de Sindelsberg (Baix Rin) i del priorat de Saint-Quirin (Mosel·la). També cal esmentar les estretes relacions amb l’abadia de Gorze (Mosel·la) que va ajudar el seu desenvolupament. Però tot plegat va acabar al segle XIV amb una època de decadència i relaxament dels costums, període seguit d’inestabilitats polítiques que es va perllongar fins la Revolució quan la casa fou suprimida i seguidament es van vendre les seves possessions, l’església es va salvar amb el traspàs de les funcions parroquials des de la de Saint-Étienne, que es va enderrocar el 1805.

Façana de l'església de Marmoutier
Dibuix de Ch. Fichot
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg