La canònica d’Andlau fou fundada per Ricarda, filla d'Erchanger comte de Nordgau i senyor del territori d’Andlau, aquesta s’havia casat el 862 amb Carles el Gras (839-888)Carles el Gras
(839-888)

Fill de Lluís el Germànic. Rei dels Francs (876-887) i emperador d'Occident (881-887). Declarat incapaç el 887, es va veure obligat a abdicar. Va morir al monestir de Neudingen (Baden-Württemberg)


Carles el Gras
Arqueta de santa Ricarda a l'abadia d'Andlau. Cap el 880 va impulsar la creació del nou establiment de canongesses agustinianes a la vall d’Eléon, casa que va dedicar a Saint-Fabien i Sainte-Félicité alhora que conjuntament amb l’emperador va dotar econòmicament a més de posar-la sota la dependència directa de la Santa Seu i amb dret de lliure elecció d’abadessa. La primera que va ocupar aquest càrrec fou la mateixa Ricarda, morta cap el 895 i enterrada a l’abadia. L’any 1049 el papa Lleó IX va consagrar la nova església que s’havia començat a bastir quatre anys abans, també va canonitzar la fundadora i va disposar el trasllat de les seves relíquies al presbiteri.

Abadia d'Andlau
Façana amb el fris del segle XII

La popularitat de la santa en va fer un objectiu pels pelegrins que s’atansaven a Andlau, d’altra banda a causa de l’origen del monestir, els monarques van protegir la casa amb privilegis i donacions que en van fer un centre molt influent. La fundadora havia rebut de Carles el Gras l’abadia benedictina d’Étival (Vosges) i la va convertir en una canònica secular però en època de l’abadessa Mathilde (el 1140) aquells canonges foren reemplaçats per una comunitat premostratenca i l’abadia d’Andlau encara va conservar certs drets sobre aquella casa. El 1160 el monestir fou víctima d’un incendi i es va haver d’aixecar de nou resultant l’església que encara es conserva tot i que amb modificacions, el portal actual seria d’aquella època. Durant la primera meitat del segle XVII la comunitat va haver d’abandonar temporalment el monestir i refugiar-se a l’exterior mentre el lloc era saquejat. Tot i això, la casa es va recuperar i va poder mantenir l’activitat fins la Revolució, quan les canongesses la van haver d’abandonar definitivament.

Fundació d'Andlau amb la intervenció miraculosa d'un os
Detall d'una tela d'Étienne Dubois (1847)
Canònica d'Andlau

Abadia d'Andlau
Reliquiari de santa Ricarda (s XIX)