Aquest
monestir de monges benedictines fou fundat i dotat
econòmicament pel bisbe Teodoric I de Metz (965-984) al
voltant de l’any 983, anteriorment aquest prelat havia
instaurat també l’abadia de
Saint-Vincent de Metz (Mosel·la). Per dignificar la
fundació va fer portar des del monestir de
Saint-Symphorien de Metz (ara desaparegut) el cos de sant Goeric un bisbe
de la mateixa ciutat del segle VII les relíquies del
qual serien venerades en aquest lloc que portaria el
seu nom. El fundador va morir abans que hi arribés la
comunitat de monges i el seu successor a la seu de Metz,
Adalberó, hi va instaurar la comunitat de benedictines.
El 1003, el rei germànic Enric II va beneficiar-lo amb
la seva protecció i diversos papes van seguir el mateix
camí. Durant el segle XIII el relaxament dels costums
s’havia generalitzat i les monges van intentar la seva
conversió en canongesses que les permetés portar un
règim de vida més lax. |
|
|
Abadia d'Épinal
Església de Saint-Maurice |
Sant Goeric, bisbe de Metz
Gravat de Leonhard Beck, 1516-1518
National Gallery of Art, Washington |
|
A finals
d’aquell segle es va agreujar l’enfrontament entre la comunitat i
les autoritats eclesiàstiques que pretenien aplicar uns costums més
rigorosos, arribant fins i tot a l’excomunicació. Finalment es va
arribar a una entesa segons la qual les monges seguien portant
l’hàbit benedictí però amb llibertat pel que fa al règim comunitari,
com ara habitar en residències individuals, convertint-se de fet en
una col·legiata secular. Durant el segle XIV va arribar la
decadència econòmica. El 1444 Épinal va passar a la corona francesa
i el rei Carles VII va confirmar els seus béns i drets a més
d’atorgar-li una altra vegada més protecció. El 1466 va prendre el
títol de col·legiata mantenint el càrrec d’abadessa. Malgrat la
situació poc estable la col·legiata es va mantenir fins la
Revolució, fou suprimida el 1790. Es conserva l’església, amb
vestigis del segon temple del segle XI del que tradicionalment
s’esmenta que fou consagrat pel papa Lleó IX. L’edifici va anar
patint transformacions i afegits, amb restauracions posteriors a la
Revolució. L'església està dedicada a sant Maurici. |
Abadia d'Épinal
Església de Saint-Maurice |
|
Abadia d'Épinal |
Abadia d'Épinal |
|
Abadia d'Épinal |
Abadia d'Épinal
Interior de l'església |
|
Abadia d'Épinal |
Abadia d'Épinal
Enterrament de Crist (s XV) |
|
Abadia d'Épinal
Portal del claustre |
|
Bibliografia:
- CALMET, Augustin (1840). Notice de la Lorraine. Vol. 1.
Lunéville: M. George
- DURAND, Georges (1913). Églises romanes des Vosges. París:
E. Champion
- MOREMBERT, T. de (1963). Épinal. Dictionnaire d'histoire et de
géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- SABOURIN DE NANTON, M. (1858). Notice historique et
archéologique sur les Dames chanoinesses d'Épinal et la chapelle des
Innocents. Annales de la Société d'Émulation du département des
Vosges. Épinal: M. V. Gley
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París:
Tipographia Regia |
|
|
Situació:
Al centre d'Épinal |
|
|
|