Aquest convent de servites fou fundat el 1611 gràcies a la important donació efectuada per la família Montagut de Marçà amb el suport i protecció dels ducs de Cardona. En aquell lloc, on ja hi havia una església, es va aixecar el nou convent de factura barroca. En aquest establiment es van reunir en diverses ocasions els Capítols Povincials d'aquest orde.
Va subsistir fins l’exclaustració de 1835, tot i que en el segle XIX va patir una exclaustració temporal arran del Trienni Liberal (1820-23). Un cop abandonat va caure en ruïna i les pedres dels seus murs es van utilitzar per la construcció de cases del poble. Gaietà Barraquer afirma que en la seva visita de l’any 1901, ja es trobava en ruïna i que encara es podien veure restes de l’església, que ara ha desaparegut.
Fotografia d'autor i data desconeguts
Col·lecció particular
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
- BARTOLOMÉ, Montse (2011). El convent de Marçà. Lo violí. Núm. 11
- GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Artestudi
El convent està situat a l'entrada de la població de Marçà, a la carretera de Falset i al costat del cementiri