Possiblement relacionat amb l'antic monestir de Bíclarum
Ara encastat al mur d'una casa de Cabassers
Hom té notícies d’aquest monestir gràcies a les referències al seu fundador, Joan de Bíclarum, la primera coneguda la va escriure Isidor de Sevilla, encara en vida del personatge. Joan de Bíclarum va néixer cap el 540 a Santarem (Portugal) i es va formar a Constantinoble, més endavant Leovigild el va exiliar a Barcelona, el 591 va ocupar el càrrec de bisbe de Girona fins la seva mort, el 621. Es conserva un escrit seu, el Chronicon (589).
esmentant Joan de Bíclarum (s XII)
Procedent de l’abadia d’Abington (Anglaterra)
ara a la Bibliothèque nationale de France
El nom de Bíclarum es deu al monestir que va fundar el 586, abans d’ocupar la seu episcopal, Isidor esmenta que aquella casa seguia una regla pròpia, que no s’ha conservat. Hom coneix que Joan de Bíclarum va assistir a diversos concilis de l’època. La localització d’aquest monestir ha estat motiu de polèmica amb opinions oposades expressades en del decurs dels temps. Malgrat algunes localitzacions llunyanes, és lògic pensar que aquest s’establís en terres catalanes, lloc de residència del fundador. Tradicionalment s'ha relacionat Bíclarum amb Vallclara, el fet que quan es va fundar el monestir de Santa Maria de Vallclara (1149) en el lloc d’Avincabacer (Cabassers) s’utilitzés la denominació de Vallem Claram ha fet pensar en la mateixa ubicació de les dues cases, opinió que es veu reforçada amb el descobriment d’elements arquitectònics d’època preislàmica en aquest indret.
De viris illustribus, Sant Isidor
Joan, bisbe de l'església de Girona, got de naixença, era de la província lusitana de Santarem. Quan era adolescent va anar a Constantinoble, on va adquirir una forta erudició en grec i llatí; després de disset anys va retornar a les Hispànies, pel mateix temps que, per incitació de Leovigild, estava en efervescència l'heretgia arriana. Com que es va resistir totalment a la infame heretgia a la qual el volia obligar la crueltat de l'esmentat rei, va veure's exiliat i relegat a Barcelona i durant deu anys va experimentar moltes escomeses i persecucions per part deis arrians. Més tard va fundar el monestir de Bíclarum, on va congregar una comunitat de monjos, i va escriure la regla per la qual s'havia de regir el monestir, molt útil per a tots els que temen Déu. Va afegir al Llibre de les Cròniques, de l'any primer de Justí el Jove fins a l'any vuitè de Maurici, príncep deis romans, i l'any quart del rei Recared, amb un estil històric molt útil per a la Història; i diuen que va escriure moltes altres coses de les quals no ens ha arribat notícia.
(Traducció d'Antoni Pladevall, Del romà al romànic, Barcelona 1999)
Biblioteca Nacional de España
Possiblement relacionat amb l'antic monestir de Bíclarum
Ara encastat al mur d'una casa de Cabassers
Possiblement relacionat amb l'antic monestir de Bíclarum
Ara encastat al mur d'una casa de Cabassers
Amb capitells antics reaprofitats
- CAMPOS, Julio (1960). Juan de Biclaro, obispo de Gerona. Su vida y su obra. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- MIRÓ, Josep Ramon, PRATS, Carles (2019). La ubicació del monestir de Biclaro. Santa Maria de Vallclara: la restauració d’un monestir visigot del segle VI. Centre d'Estudis Santa Maria de Vallclara
- PALOL, Pere de (1999). Del romà al romànic. Barcelona: Enciclopedia Catalana
- PRATS I FERRÉ, Carles (2006). Inventari arquitectònic i arqueològic de Cabassers
- SALES, Jordina; Buenacasa, Carles (2018). In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC). Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia
Dins la població de Cabassers es conserven elements arquitectònics preislàmics, que es poden atribuïr a l'antic monestir de Bíclarum