Abadia de Sainte-Trinité de La Lucerne

Monestirs

Monestirs de
Normandia

Abadia de Sainte-Trinité de La Lucerne

< anterior

Inici

França

Normandia

Manche

següent >

castellano

Manche

L’abadia premonstratenca de La Lucerne es va establir en aquest lloc l’any 1162 però abans ja havia ocupat altres dos emplaçaments. La primera fundació es va efectuar el 1143 a Courbefosse amb monjos procedents de Saint-Josse-au-Bois i gràcies a la iniciativa d’Hasculf de Subligny, senyor d’aquest lloc, i del seu germà Richard, bisbe d’Avranches. El primer superior d’aquesta casa fou Tancred, canonge procedent de Saint-Josse. El 1145, es va traslladar la casa a un altre indret, tot fa pensar que la primera encara no s’havia bastit i la comunitat hauria ocupat algunes estances provisionals, de fusta. La segona ubicació tampoc fou la definitiva, a iniciativa del nou bisbe d’Avranches (Achard) i amb el suport econòmic de Guillaume de Saint-Jean, considerat en endavant el fundador de la casa, es va efectuar l’any 1162 el segon i definitiu trasllat a l’indret actual.

La Lucerne

Premonstratencs

La Lucerne. Porteria

La Lucerne. Façana de l'església

La construcció del monestir es va portar endavant i es va bastir l’església, consagrada el 1170 pel mateix bisbe Achard tot i que es va anar completant en els anys següents. Va esdevenir un lloc amb molta vitalitat gràcies a les donacions fetes al seu favor. D’aquesta casa hi depenien altres establiments monàstics, com ara el priorat (i després abadia) d’Ardenne (Calvados), Beauport (Costes del Nord, Bretanya), Mondaye (Calvados) o Belle-Étoile (Orne). A més, les seves possessions s’estenien arreu, fins i tot a les illes Britàniques. Al segle XIII va patir un episodi de pesta i, sobretot els efectes de la guerra dels Cent Anys, que la van malmetre, i de les represàlies posteriors que van portar a la confiscació dels seus béns.

La Lucerne. Portal de l'església

El 1528 fou designat el primer abat comendatari d’aquesta casa i a la segona meitat d’aquell segle l’abadia fou saquejada arran de les guerres de Religió. Al segle XVII es van recuperar i restaurar les seves construccions i no fou fins el XVIII que es va reformar pel que fa a la seva regla. Amb la Revolució va arribar el fi de l’activitat monàstica, el 1790 fou suprimida la casa i l’any següent el lloc fou venut. Durant el segle XIX el lloc es ocupat per activitats industrials i també s’explota com a pedrera, deixant-la en ruïna. El lloc és protegit i restaurat parcialment més endavant, ja al segle XX. A partir de la segona meitat d’aquest segle es procedeix a la restauració de les construccions, especialment l’església, i es fan recerques arqueològiques gràcies sobretot a la iniciativa de Marcel Lelégard cap els anys 50. Els treballs han continuat a la mateixa església i en altres dependències fins l’actualitat.

La Lucerne. L'església