L’origen d’aquesta casa premonstratenca es troba en l’arribada d’una comunitat de caire cenobític establerta en aquest lloc el 1121 gràcies a la intervenció de Youf du Marché, personalitat influent de Caen, qui va facilitar els terrenys als primers ocupants. Aquella comunitat estava vinculada directament al bisbe de Caen, però el 1138 es va afiliar a l’orde premonstratenca, consagrant una nova església, i el 1144 va esdevenir priorat depenent de Sainte-Trinité de La Lucerne (Manche). El primer prior d’aquesta casa fou Gilbert, que va ocupar el càrrec des del 1121 fins la seva mort el 1160, data en que fou succeït per un descendent del fundador, Garin, ja amb el títol d’abat.

Costat nord de l'església, amb restes del claustre

Abadia d'Ardenne. La col·lectoria, on es recollien els delmes

Les donacions a favor de la casa i la corresponent situació de prosperitat, van permetre la reconstrucció de l’església, en època gòtica, el 1230 una tempesta va ocasionar la caiguda d’una part d’aquella construcció amb el resultat de la mort de vint-i-sis canonges, entre ells l’abat. L’església estaria en obres durant tot el segle XIII i l’esforç econòmic va fer passar a l’abadia una llarga època de decadència que va culminar amb l’ocupació militar del monestir el 1346 a causa de la guerra dels Cent Anys, amb episodis de fugida dels religiosos i una segona ocupació el 1417 que la va afectar de manera greu. Aquest estat es va agreujar amb l’adopció del règim comendatari, el 1507, i l’afectació directa una vegada més per la guerra, ara amb la de Religió. El 1562 el lloc fou ocupat, saquejat i va acabar en ruïnes, el 1595 començava la seva restauració, el 1627 la casa fou reformada pel que fa al seguiment de la regla i també les seves dependències que foren refetes o restaurades profundament, donant entrada a un nou període de prosperitat que es va perllongar fins el 1790 quan l’abadia fou suprimida i la comunitat expulsada definitivament.

Veüe de l'Abbaye de Nostre Dame
Louis Boudan, 1702
Bibliothèque nationale de France