Aquesta
casa té un precedent en l’abadia de Saint-Riom, fundada
entre els anys 1184 i 1189 pel comte de Goëlo Alain I, a
l’illa del mateix nom situada a l’entrada de la badia de
Paimpol. Segurament a causa dels inconvenients que
presentava el lloc on es va bastir aquella canònica
agustiniana, la comunitat la va abandonar al voltant del
1200. El mateix comte Alain va portar endavant una
segona fundació monàstica, aquesta de Beauport, a terra
ferma i amb una comunitat de
canonges premonstratencs
vinguts l’any 1202 de l’abadia de La Lucerne (Manche).
Amb el temps aquella casa es va convertir en un centre
pròsper tant en el vessant religiós com en l’econòmic i
social, esdevenint un important centre de poder que des
del 1239 administrava la justícia en el seu territori. |
|
Aquest
estat de coses es va mantenir fins el segle XVI, quan va començar a
entrar en decadència, situació que es va agreujar a causa de
l’adopció del règim comendatari a partir del 1532. La manca de
recursos econòmics va portar a l’abandó del manteniment propi
monestir i la seva ruïna a finals d’aquell mateix segle. D’altra
banda el relaxament de costums va obligar a la seva reforma. Durant
la segona meitat del segle XVII es va restaurar la casa i quan va
arribar la Revolució tenia una comunitat de només 10 canonges.
Desproveït de comunitat, el lloc va tenir diverses utilitats i no
fou fins el 1845 que hom va començar a treballar per la seva
conservació i el 1862 fou catalogat com monument històric, des del
1992 és propietat del Conservatoire du Littoral.
|
Abadia de Beauport |