|
La
tradició diu que aquest monestir fou fundat per sant
Jacut, germà de
sant Guénolé (el fundador del
monestir
de Landévennec), que es va establir en aquest lloc on hi
va morir a començament del segle VI i on fou enterrat.
El monestir hauria adoptat la
Regla de Sant Benet el 848
i es mantindria en aquest lloc fins a finals d’aquell
segle o començament del X, quan va quedar abandonat a
causa de les inestabilitats provocades pels normands,
època en que el cos del fundador s’hauria traslladat a
un altre indret. No és fins el 1008 que hom té notícies
de la restauració del monestir el qual es va anar
desenvolupant econòmicament fins aplegar un ampli
patrimoni amb molts béns i priorats, entre els quals el
de Saint-Sauveur de Dinan.
Després d’un període de decadència, la casa fou
restaurada a partir del 1615 i a partir del 1646 va
passar a mans de la congregació de Saint-Maur, que en va
tenir cura fins la Revolució. El 1758 el monestir fou
ocupat militarment per l’exèrcit anglès, però el cop de
gràcia va arribar amb la Revolució, l’expulsió de la
comunitat i la venda dels seus béns. El 1875 el que
quedava de la casa fou ocupat per la Congrégation des
Soeurs de l'Immaculée de Saint-Méen, que encara hi
roman. |
L'abadia de Saint-Jacut
Postal antiga, col·lecció particular |
Benedictins
Saint-Maur
|
|
