La tradició diu que aquesta casa fou fundada a mitjan del segle IX en un lloc poblat per anacoretes, segons aquesta llegenda, en el decurs d’una cacera el primer rei de Bretanya, Nominoe (c.800-851), aquest va acordar amb els ermitans que hi fundaria un monestir si aconseguien les relíquies d’un sant. Els ermitans van anar a l’illa de Sark on el cos de sant Maglori (Magloire) reposava en una abadia i amb la complicitat d’un guarda van aconseguir emportar-se les relíquies i traslladar-les a Léhon. Tal com havien acordat amb Nominoe, va començar la construcció d’un monestir seguidor de la Regla de Sant Benet. Cap el 965 i davant de l’amenaça dels víkings, la comunitat religiosa i les relíquies del sant es van traslladar a París i el 970 van fundar l’abadia de Saint-Magloire de París.

Saint-Magloire de Léhon

El 1093 va arribar a Léhon una comunitat procedent de la casa de París amb la voluntat de retornar-li la seva activitat monàstica i van aixecar un nou establiment sobre les seves ruïnes anteriors, esdevenint un priorat depenent de la casa de París que es va quedar amb les relíquies del sant titular. Poc a poc va sorgir l’enfrontament entre les dues cases que va causar la seva decadència, finalment hom va optar per posar Léhon sota la dependència de l’abadia de Marmoutier (Tours) com a priorat seu però amb una àmplia llibertat de gestió. El 1440 va començar a estar dirigit per priors comendataris però la decadència s’havia apoderat de la casa. Durant els anys següents, després del concili de Trento, hom va treballar per la reforma del priorat i no fou fins el 1628 que es va integrar a la congregació de Saint-Maur. El 1766 fou suprimida la casa monàstica i Saint-Magloire va esdevenir una parròquia fins la Revolució, que va portar la ruïna a l’antic establiment. Després de passar per diverses mans, agreujant el seu estat de destrucció, el 1885 hom va començar els treballs de restauració.

Saint-Magloire de Léhon