El monestir es va fundar gràcies a la iniciativa del baró d’Hambye i amb la col·laboració del bisbe de Coutances. El 1147 hi va arribar la primera comunitat procedent de l’abadia de Tiron (Eure i Loir), lloc on s’havia format la congregació benedictina, o més aviat orde, que portava aquest nom. La pertinença i dependència d’aquesta casa a l’orde de Tiron no va tenir continuïtat i l’abadia d’Hambye no figura a la documentació de la casa mare, al contrari, hom considera Hambye com el cap d’una petita congregació amb algunes cases dependents, el cert és que fou un establiment independent.

Hambye. Porteria

Hambye. L'església

Durant el segles XII i XIII va aplegar un important patrimoni, amb diverses possessions, entre altres algunes abadies a la Normandia (Notre-Dame de Valmont) i les illes Britàniques, a més de priorats i simples esglésies. Al segle XIII va gaudir d’un període de màxim apogeu, malgrat això hi ha constància de problemes pel que fa al seguiment de la regla i costums de la casa. No va patir de manera directa els efectes de la guerra dels Cent Anys. Al segle XVI va passar a estar dirigida per abats comendataris. La comunitat no va acceptar la reforma ni integrar-se a la congregació de Saint-Maur. Es va anar extingint poc a poc i el 1758 només hi havia un monjo. Quan va arribar la Revolució ja no tenia comunitat, l’església fou venuda el 1810 i fou víctima del saqueig i destrucció. El 1860 va començar la protecció del lloc i amb el pas dels anys es van anar consolidant les ruïnes i excavant.

Hambye. L'església