L’abadia de la Sainte-Trinité de Tiron fou fundada per Bernat d’Abbeville (o Bernat de Tiron, c. 1050-1117), monjo de Saint-Cyprien de Poitiers (Viena). Després de tenir diverses experiències eremítiques, el 1109 Bernat va arribar a Tiron, a la regió del Perche, on el comte Rotrou III (1099-1144) li va facilitar unes terres per al seu establiment. El mateix any es va consagrar la primera capella, en presència del bisbe Yves de Chartres.
L’any 1114, Rotrou III i el capítol de Chartres li van fer donació d’un nou indret més adient, a l’est, on es va establir definitivament la nova abadia de Tiron. Allí Bernat va poder posar en pràctica una experiència monàstica basada en l’aplicació més estricta de la regla de Sant Benet, tal com succeïa en altres llocs a la mateixa època: Cîteaux, Savigny, Fontevraud, la Chartreuse, Grandmont i altres. Bernat, fundador i primer abat, va morir l’any 1117 i fou enterrat a l’abadia. Tiron es va beneficiar de la protecció i l’ajuda material d’Enric I d’Anglaterra (c. 1068-1135) i, posteriorment, d’altres monarques, nobles i senyors, que també van contribuir al desenvolupament del monestir.
Les normes particulars de la comunitat de Tiron imposaven el treball manual i una estreta vinculació entre l’abadia mare, les abadies filles i els priorats. El 1119, el papa Calixt II va posar la casa sota la seva protecció. Aviat es va anar formant una congregació de monestirs, l’anomenat orde de Tiron, amb una organització pròpia basada en capítols generals anuals, on les abadies i els priorats hi eren representats. L. Merlet relaciona catorze abadies que en formaven part, a més de 86 priorats. Entre aquestes hi havia les abadies de Notre-Dame d’Asnières (Maine i Loira) i Saint-Michel de Bois-Aubry (Indre i Loira). L’orde també tenia diverses cases a Anglaterra.
D’altra banda, aquest territori es va veure afectat per les guerres de la baixa edat mitjana i, l’any 1428, el monestir i els seus priorats en van patir greus conseqüències: Tiron fou víctima d’un incendi i va quedar molt afectat. A la segona meitat d’aquell segle, a causa de la manca de recursos econòmics, els monjos van falsificar molts documents, cosa que havia de facilitar uns drets econòmics que no tenien. Aquesta situació va encetar llargs processos entre el monestir i el capítol de Chartres. El 1562, el monestir fou ocupat militarment una altra vegada, ara en el marc de les guerres de Religió. Hi va haver víctimes, saquejos i ruïna d’algunes parts del monestir. El 1591, en el mateix context bèl·lic, el monestir fou novament saquejat.
El 1629, en plena decadència causada pels conflictes bèl·lics i la relaxació de l’observança monàstica, Tiron es va integrar a la congregació benedictina de Saint-Maur. Els maurins hi van instaurar una escola, de manera que l’activitat acadèmica va anar adquirint una importància considerable. El 1776 va prendre el títol d’escola militar reial. L’any 1782, a causa d’aquesta activitat, va perdre la dignitat d’abadia i, el 1792, el monestir fou suprimit a causa de la Revolució. L’església fou convertida en Temple de la Raó, però el 1795 es va recuperar el culte en qualitat de parròquia. A finals del segle XX va passar a ser de propietat pública. Actualment, del conjunt monàstic en resta principalment una part de l’església, molt afectada pel pas del temps, a més d’altres edificacions d’època més recent corresponents a dependències secundàries.
Làpida funerària de l'abat Jean de Chartres (1273-1297)
Sant Bernat d’Abbeville
Bernat d’Abbeville va néixer cap a l’any 1050 a la regió de la Picardia. A l’edat de vint anys va ingressar a l’abadia de Saint-Cyprien de Poitiers (Viena), des d’on fou enviat a l’abadia de Saint-Savin (Viena) per restaurar-la, però no va ser ben rebut a causa de les seves pràctiques molt estrictes. Va retornar a Saint-Cyprien, on fou nomenat abat. A causa de les seves diferències amb Cluny, l’any 1101 va renunciar al seu càrrec i es va desplaçar cap a la regió del Maine, on va entrar en contacte amb l’eremitisme. Fins a l’any 1109, va recórrer molts indrets; entre altres, es va establir a l’ermitatge de Fontaine-Géhard (Mayenne) i a Savigny (Manche), on va conèixer Vidal de Mortain. També va passar per les illes Chausey, abans de traslladar-se a la regió del Perche. El 1109 va fundar el monestir de Tiron, abandonant l’eremitisme per adoptar la vida cenobítica. Va morir l’any 1117 a l’abadia de Tiron, on fou enterrat.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Crossa trobada al monestir
Il·lustració publicada a Bulletin du Comité de la langue,
de l'histoire et des arts de la France (1857)
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BONDE, Sheila; i altres (2019). Thiron-Gardais (Eure-et-Loire). Abbaye de Tiron. Archéologie médiévale, 49
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 4. París: Bloud et Barral
- HÉLYOT, Hippolyte (1718). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires. Vol. 6. París: Coignard
- HÉLYOT, Hippolyte (1850). Dictionnaire des ordres religieux ou histoire des ordres monastiques, religieux et militaires, vol. 3. París: Migne
- LE GROS, Geoffroy (1649). Beati Bernardi fundatoris et I. abbatis SS. Trinitatis de Tironio. París: Billaine
- MERLET, Lucien; ed. (1883). Cartulaire de l'abbaye de la Sainte-Trinité de Tiron. Vol. 1. Chartres: Garnier
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PELLICCIA, Guerrino; dir. i altres (1997). Dizionario degli istituti di perfezione. Vol. 9. Roma: Ed. Paoline
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- THOMASSU, J.L.F.M. (1832). Recherches historiques sur Nogent-le-Rotrou, l'abbaye de Thiron, le château de Villebon... Chartres: Garnier
L’abadia de Tiron està situada a la comuna de Thiron-Gardais, a llevant de Nogent-le-Rotrou