Aquesta abadia fou fundada per sant Bernat d’Abbeville (o Bernat de Tiron) un personatge nascut a mitjan del segle XI i format a les abadies de Saint-Cyprien de Poitiers i Saint-Savin (Viena). Arran de les seves diferències amb Cluny va abandonar el monestir per dedicar-se a l’eremitisme i la predicació en diversos llocs, com ara a Savigny, a l’entorn de Vidal de Mortain. Finalment va abandonar l’eremitisme per fundar un monestir a l’antiga comarca del Perche, al lloc de Brunelles, en unes terres facilitades pel comte Rotrou III. El 1109 el bisbe Yves de Chartres va consagrar la capella de l’establiment. El 1114 li fou donat un nou indret més a l’est on es va establir de manera definitiva. Era la nova abadia de Tiron on Bernat va poder posar en pràctica una experiència monàstica basada en l’aplicació més estricta de la Regla de Sant Benet tal com passava en altres llocs a la mateixa època: Cîteaux, Savigny, Fontevraud, la Chartreuse, Grandmont i altres. El fundador i primer abat moria el 1116.

Abadia de de Tiron

Abadia de de Tiron
Bernat d'Abbeville, o de Tiron, el fundador

Les normes particulars de la comunitat de Tiron imposaven el treball manual i la interdependència amb les abadies filles i els priorats. El 1119 el papa Calixt II va posar la casa sota la seva protecció. Aviat es va anar formant una congregació de monestirs, i molts cops s’ha anomenat orde de Tiron, amb una organització pròpia basada en capítols generals anuals on les abadies i priorats hi eren representats. Aquest desenvolupament va anar acompanyat d’un important relaxament pel que fa als costums de la congregació que es va topar amb la oposició d’altres estaments eclesiàstics, com ara el capítol de la diòcesi de Chartres.

Escut de l'abadia, de l'època maurina