castellano >

Aquesta abadia fou fundada per Pipí I d’Aquitània l’any 828, fora del recinte murallat de Poitiers, a l’altre costat del riu Clain. Aquell primer monestir fou incendiat durant les invasions normandes, el 866, i no fou fins el 936 que es va restaurar gràcies a la intervenció del bisbe de Poitiers. L’abadia estava dedicada a la Mare de Déu, sant Martí i sant Cebrià, del que es venerava el seu cos, traslladat des de l’abadia de Saint-Savin, però fou amb aquest darrer nom, que seria coneguda des d’aquella refundació. La casa fou afavorida pels bisbes de Poitiers i pels ducs d’Aquitània. Amb el temps fou un monestir pròsper i amb influència, però també va patir els efectes de les inestabilitats que van afectar el territori, primer amb la guerra dels Cent Anys que va arrasar l’església el 1359, després amb les guerres de Religió quan fou saquejat i abandonat (1562). Reconstruït durant la primera meitat del segle XVII, el 1645 es va afiliar a la congregació de Saint-Maur. Va mantenir-se com abadia benedictina fins la Revolució, arran de la qual va desaparèixer. Més endavant els terrenys serien ocupats temporalment per una comunitat de dominics.

Hi depenien els priorats de Saint-Maurice-la-Clouère i de Sant-Pierre d'Usson du Poitou.