Abadia de Saint-Savin

Monestirs

Monestirs de Nova Aquitània

Abadia de Saint-Savin

< anterior

Inici

França

Nova Aquitània

Viena

següent >

castellano

Viena

Els detalls de la fundació d’aquesta casa són força desconeguts, la tradició diu que en època de Carlemany (758-814) i durant la primera meitat del segle IX hom va impulsar la creació d’un monestir en aquest lloc sota l’advocació dels sants Sabí i Cebrià, on es van dipositar les seves restes per a la seva veneració, la fundació fou completada pel seu fill Lluís el Pietós, qui va fer intervenir directament a Benet d’Aniana, el reformador del monacat i impulsor de la Regla de Sant Benet. Aquest va designar el primer abat de la casa, Eudes (823-853).

Saint-Savin

Benedictins

Saint-Maur

Fotomuntatge amb els murals de la volta de l'església de Saint-Savin

A finals del mateix segle el territori patia les inestabilitats derivades de les ràtzies normandes i el 860 les relíquies foren portades temporalment a Bourges per la seva protecció, mentre que el monestir era víctima del saqueig, resultant destruït. Un cop recuperada la normalitat, aquesta casa va viure una època de prosperitat i fins i tot va fundar altres abadies, com la de Saint-Cyprien de Poitiers, on es va traslladar el cos de sant Cebrià. El 1010, la comtessa Adalmodis (primera esposa de Guillem V el Gran d’Aquitània) va finançar les obres per acabar la nova església monàstica, obra que es va allargar durant bona part del segle XI, amb el resultat de l’església actual.

Saint-Savin

El monestir fou víctima dels efectes de la guerra dels Cent Anys i encara més endavant de les guerres de Religió (1568), que entre altres destrosses de gran envergadura, va destruir els arxius. La decadència que va comportar l’estat de ruïna material i financera va mantenir-se fins l’entrada del monestir a la congregació de Saint-Maur (1641), fet que va permetre la restauració de l’església i reconstrucció de les altres dependències. La vida monàstica va acabar definitivament amb la Revolució a conseqüència de la qual l’església va esdevenir parroquial. Més endavant es van redescobrir les pintures murals que decoraven la volta de l’església i des del 1836 es va començar a treballar en la seva conservació.

Saint-Savin

Timpà amb la Mare de Déu

Presbiteri

Decoració del mur de l'absis

Nau lateral

Saint-Savin

L’església és romànica del segle XI, de grans dimensions i coneguda gràcies a que conserva una extensa mostra de pintura mural que hom ha datat cap el 1100 i que ha pogut arribar fins avui malgrat els episodis de destrucció i abandonament que ha patit l’església.

Murals del costat nord

Gènesi: Caín i Abel

Gènesi: Caín i Abel / Història de Noé

Història de Noé

Història de Moisès: El pas del mar Roig

Història de Moisès

Murals del costat sud

Història de Noé

La torre de Babel

Història d'Abraham

Història de Josep

Història d'Isaac

L'Apocalipsi

Saint-Savin

Saint-Savin
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Savin

Bibliografia:
- BESSE, R.M. (1910). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Ligugé / Paris
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La Pierre-Qui-Vire: Zodiaque
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne (1971). Nouvelles données sur l'abbatiale de Saint-Savin. Fresques - Architecture. Cahiers de civilisation médiévale. Núm. 53
- LEBRUN, Abbé (1888). L’abbaye et l’église de S.-Savin. Poitires. Oudin

Situació:

A llevant de Poitiers

Baldiri B. - Maig de 2014