Vidal va prendre la regla benedictina fent especial atenció a l’austeritat, de manera similar al que passava al Cister i en altres reformes monàstiques que sorgiren en aquella època. Aquelles disposicions particulars s’estendrien per les diferents cases que aviat anirien sorgint a partir d’aquesta, de manera que va donar forma a l’orde o, potser millor, congregació de Savigny. L’any 1124 es va consagrar la primera església abacial, la que havia començat sant Vidal. Aviat va començar a fundar nous establiments monàstics que anirien conformat la congregació de Savigny: el priorat de Virey (Manche), les abadies de Furness (1124, Anglaterra), Villers-Canivet (1127, Calvados), Beaubec (1128, Sena Marítim), Vaux de Cernay (1128, Yvelines), Gouffern (1130, Calvados), La Boissière (1131, Maine i Loira), Aunay (1131, Calvados), La Trappe (Trapa, 1140, Orne), Barbery (1140-76, Calvados) entre altres.

Savigny
Planta esquemàtica de l'església

Savigny
Ruïnes de l'absis de l'església

L’any 1144, una butlla del papa Luci II confirmava les possessions de l’abadia de Savigny i l’existència de la mateixa congregació, alhora que la posava sota la seva protecció. L’any 1148, en el decurs d’un concili de Reims, l’abat Serlon de Savigny va demanar a papa Eugeni III la unió de la congregació de Savigny al Cister cosa que es va fer realitat passant la trentena d’abadies i els seus priorats aixecats sobretot a Normandia i a les illes Britàniques a aquell orde. El 1174 l’església abacial va caure en ruïna i va començar la construcció d’una de nova, de grans dimensions i que perduraria en línies generals fins la Revolució. El 1562 l’abadia va resultar saquejada a causa de les guerres de Religió i el seu abat hi va morir. Mai es va refer del tot però va mantenir-se en actiu fins que la Revolució va posar fi definitivament a la vida monàstica en aquest indret. L’església i altres dependències van servir de pedrera i ara pràcticament només es conserven algunes ruïnes de l’església.

Savigny